Sánchez no votaria Sánchez

És molt lloable que en Pedro Sánchez dugui a terme l’anomenada Tournée del ploramiques, aquesta gira per ràdios i televisions de Catalunya en la qual, donant-se cops al pit i cridant mea culpa, mea maxima culpa, reconeix que no ha complert el que va prometre a JuntsxPidolar (o com es diguin avui). Alguna cosa ha de fer el pobre home per a aconseguir el suport del Vivales i els seus i, ja que els seus col·laboradors són a la presó, acaben de sortir-ne o són a punt d’entrar-hi, no té altre remei que intentar-ho ell en persona. Abans, les companyies de teatre enviaven a la gira per províncies a algun meritori, així descansava el primer actor, però és que a la companyia teatral PSOE ja no queda gairebé ningú, fins i tot la senyora del protagonista té un peu al jutjat.

Als catalans ens agrada molt que els altres s’humiliïn. Acostumats com estem a fer-ho nosaltres, agraïm que se’ns doni la satisfacció de veure-ho en pell aliena, així per una vegada no som els qui passem vergonya. Un demacrat Sánchez reconeixent per un grapat de vots els seus incompliments, ens enforteix l’autoestima, ens mostra que hi ha qui està pitjor que nosaltres, cosa que sempre reconforta.

Posats a requerir el perdó, Sánchez hauria d’haver començat per demanar-lo als seus votants, als qui va repetir una vegada i una altra que no concediria l’amnistia als líders del procés, enganyant-los amb premeditació, traïdoria, i fins i tot amb nocturnitat, perquè va repetir la falsedat en entrevistes vespertines. La serietat amb què negava repetidament la possibilitat d’aquesta amnistia, mirant fixament la càmera, parla per si sola de la seva qualitat com a actor, gairebé semblava que es creia el que estava afirmant, un autèntic fill del mètode Stanislavski. Enganyar els propis votants i no moure ni una pestanya en fer-ho, és un art no a l’abast de qualsevol.

L’única explicació que té el president per al seu innoble comportament és que, al cap i a la fi, un votant que confiés en les promeses d’un paio com ell, es mereix tot el que després pugui passar-li. Per això expliquen que, en la intimitat de la Moncloa, Pedro Sánchez es col·loca un bigoti postís i parafraseja Groucho: «jo mai votaria per un partit que em tingués a mi com a líder».

Subscriu-te per seguir llegint