La Devesa: valentia i responsabilitat

Podríem remuntar-nos a l’any 1978, quan un noi de La Bisbal d’Empordà va perdre la vida en caure-li una branca sobre el cotxe que conduïa prop del Pont de Pedret, i recordar tots els casos de caigudes d’arbres o branques de considerables dimensions ocorregudes des d'aleshores en el Parc de la Devesa de Girona. Tanmateix, centrem-nos ara en els fets succeïts enguany donat que són prou rellevants i preocupants.

Com és ben conegut, primer, la nit dels passats dissabte 14 a diumenge 15 de juny, un plàtan ubicat al Passeig de la Barca i d’una alçada aproximada de 55 metres, es va desplomar de socarrel caient dintre els Jardins Francesos, i, més recentment un altre plàtan, aquest situat en el Passeig de la Devesa i una alçada d’uns 30 metres, es va també desplomar sobre els mateixos jardins la nit entre el 7 i el 8 de novembre.

Arrel d’aquests dos incidents, la premsa local va publicar diversos i interessants articles d’autors que oferien les seves reflexions des de diferents punts de vista, demostrant en conjunt l’interès que el parc desperta en la ciutadania. D’entre aquests articles -i sense ànim de menystenir a la resta- permetin-me que faci especial referència als dos signats pel enginyer forestal senyor Narcís Motjé: “Perquè cauen els arbres de la Devesa” i “El plàtan caigut el 7 de novembre”, ambdós publicats pel DdG el 24.6.2025 i el 21.11.2015, respectivament, donat el marcat enfoc tècnic dels mateixos.

En ells l'autor explica, de manera entenedora i entre altres qüestions, que els plàtans de la Devesa poden caure a conseqüència de causes diverses, que l’actual sistema de reg del parc és clarament deficient i cal millorar-lo -optimitzant l’avinguda d’aigua de la séquia Monar i utilitzant els vuit pous existents al parc, i que avui dia hi ha al parc arbres -malalts o morts- amb risc clar de caiguda.

L’Associació Amics de la Devesa va escriure, ja el mes de juny, que la caiguda de l’arbre del Passeig de la Barca era un fet greu i un avís molt seriós.

Davant tot això, l’AdG es limita a dir que, molt probablement, els factors determinants d’aquestes caigudes són: la sequera patida per la ciutat mesos enrere, l’estrés hídric sofert pels arbres afectats i la extrema compactació del sòl -que evita l’adequada oxigenació i hidratació de les arrels-. Per acte seguit, anunciar una propera tala d’arbres com a remei. La qual ja s’ens diu que es farà de manera “valenta”, sense que a l’Ajuntament “li tramoli els pols”.

Bé, vagi per endavant que l’Associació Amics de la Devesa no està en contra per-se ni de les tales ni de les podes, sinó que entén que s’adoptin aquestes mesures quan els tècnics així ho estimen convenient per la salut dels arbres i la prevenció de riscos. Ara bé veure les tales com l’única actuació a fer penso que no és la millor solució al problema. Diria que això seria com afrontar un problema de delinqüència pensant només amb les penes penitenciaries, sense donar oportunitat a les mesures preventives per intentar que el delicte no es produeixi.

Crec que els regidors i tècnics de l’Ajuntament de Girona s’haurien de plantejar també una pregunta tan senzilla com: què podem fer per reduir el dèficit d’hidratació i oxigenació de les arrels dels arbres de la Devesa?.

En Narcís Motjé, ja apunta actuacions concretes -que sens perjudici que siguin objecte d’avaluació i debat pels responsables- són dignes de tenir en compte: millora del sistema de reg, podes selectives, reforçament de l’arrelament dels troncs dels arbres, etc.

Finalment, i per què no dir-ho?, si, com s’ha anunciat, l’Ajuntament vol actuar de manera valenta i responsable, cal referir-se a l’extrema compactació del sòl del parc, sobretot fruit de determinades activitats recurrents que suposen una agressió del seu estat degut a la circulació, estacionament i parament de vehicles, atraccions i parades de gran pesatge que sense respectar la distància radicular de protecció de les arrels del plàtans, setmana a setmana, mes a mes i any a any van compactant el sòl. Sense oblidar tampoc les tones de grava que sovint s’extenen per alguns passeigs del parc, augmentant les dificultats per a la hidratació i oxigenació dels arbres. Cal doncs repensar i redefinir el pla d’usos i activitats del parc i, a la vegada, una reflexió seriosa i responsable sobre què cal fer per cuidar i mantenir el Parc de la Devesa i tenir la valentia i la responsabilitat política per prendre les decisions que es considerin oportunes.

Subscriu-te per seguir llegint