Carta d'un lector: "Als gironins ens costaria d'adaptar-nos a la seva pèrdua"

Els arbres de la Devesa

Lluís Torner i Callicó | Girona

Els gironins sempre ens hem enorgullit del nostre magnífic Jardí de la Devesa, que ocupa un espai de 40 hectàrees, essent un dels més grans i més antics. Solcat per uns plàtans de gran vellesa, d’una envergadura i alçada espectacular, que fou qualificada de Patrimoni Nacional.

La ciutat, Girona, el té amb una gran estima, per això la caiguda, amb poca diferència de dies, de dos d’aquests frondosos arbres, de soca-rel, ha posat en guàrdia la ciutat. Tot obrint-se un seguit d’interrogants, entre els quals si se n’ha tingut prou cura. No serà allò de corre, corre, que faig tard? Fa ben poc de la gran sequera, es van regar?

Darrerament veus parlen d’un cert abandó. Tot plegat ens fa tenir una certa temença: ens hem de preocupar per més caigudes? De moment s’anuncia una poda general; tant de bo que els tècnics puguin salvar-los. Per als gironins, és talment com una catedral, ens costaria d’adaptar-nos a la seva pèrdua.