El català fora de l’aula

L’article publicat aquesta setmana per l’Oriol Bernà, titulat «El tallafocs del català», on reflexiona sobre el baix ús del català entre adolescents, m’ha fet evocar dues situacions viscudes aquest estiu en un poble del Gironès. La primera, a la piscina: dues famílies amb fills d’entre set i deu anys. Els progenitors parlen català entre ells i també es dirigeixen en català als seus fills, que els responen en la mateixa llengua. En canvi, quan els nens juguen i interaccionen entre ells, ho fan íntegrament en castellà. I un altre dia, a la fleca del poble: dos adolescents utilitzen un català perfecte per demanar una barra de pa i dos croissants a la propietària, però quan xerren entre ells, ho fan exclusivament en castellà.

Les causes d’aquesta situació són múltiples i complexes, però és evident que el castellà s’està convertint cada cop més en la llengua de socialització dels nostres infants i adolescents. Molts d’ells, malgrat tenir el català com a llengua materna, entre ells juguen, tafanegen, es barallen i s’estimen en castellà. Per això és preocupant la caiguda d’audiències del canal SX3 després de tres anys en marxa, amb els directrius de 3Cat admetent que tenen dificultats per connectar amb l’audiència de 6 a 9 anys, una franja clau per a l’assentament del català com una llengua d’oci i diversió més enllà de l’àmbit formal. Perquè de poc ens servirà tenir joves i adolescents que sàpiguen parlar i escriure el català perquè l’han après a classe, però que en sortir de la porta de l’aula l’obliden perquè no és una llengua guai.

Subscriu-te per seguir llegint