Orgullosament bruta i cara

Això no pot continuar així, els ciutadans hauríem de protestar. Girona, que ostenta amb orgull el títol de ciutat més bruta del món després d’haver superat Bakú -de fet, la ciutat àzeria no va ser mai un rival seriós- té la segona taxa d’escombraries més alta d’Espanya, superada només per València, segons va publicar l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus. La ciutat més bruta i la segona més cara. Un no entén com els gironins ho admeten sense revoltar-se. Hem de revertir aquesta situació. Hem d’aconseguir ser també líders en el preu de la taxa d’escombraries, què s’hauran cregut els valencians.

Exigeixo des d’aquí un augment de la taxa de residus. No és que ser la segona ciutat més cara sigui un mal lloc, la mitjana de 238 euros anuals que paga cada llar gironina no està gens malament -a Toledo no arriben a 57 euros, els molt pelacanyes-, però estem tan acostumats a liderar sense esforç el rànquing de ciutats brutes, que tot el que no sigui el primer lloc pel que fa a tributs, ens sembla poc. Si aconseguíssim superar València en la taxa de residus, podríem anar per la vida amb el cap ben alt, explicant a tothom -ens ho preguntin o no, l’orgull és així- que a més de la ciutat més fastigosa, Girona és també la més cara en el que concerneix a escombraries.

Una vegada assolit, tothom ens preguntarà com hem aconseguit l’èxit en dos temes aparentment incompatibles, i llavors és quan nosaltres, amb indissimulada vanitat, respondrem: gràcies al nostre ajuntament, i especialment al nostre alcalde, que ha culminat la quadratura del cercle, ser els més cars i els més bruts. Perquè després vinguin els de sempre a dir que la CUP no serveix per a gestionar ni una escala de veïns, a veure qui més seria capaç d’aconseguir que els carrers tinguin l’aspecte d’un abocador i alhora pagar com si visquéssim en la impol·luta Copenhagen.

Potser hi ha en el món algun alcalde que hagi aconseguit tenir una ciutat neta aplicant una taxa baixa, cosa que també significaria conjugar alhora dos temes en principi contraris. No negaré que això suposi una certa dificultat, però no té ni punt de comparació amb el miracle de Girona, que és pagar molt per ser els més bruts. Sembla fàcil, però entranya molta dificultat perquè, si et despistes un moment, algú pot recollir les escombraries que estan escampades per un carrer qualsevol, o un funcionari municipal poc atent pot ordenar netejar un parc i d’aquesta manera, gairebé sense adonar-nos-en, Calcuta ens supera en brutícia. Per fortuna, els gironins tenim un alcalde sempre a l’aguait perquè això no passi, no permetrà que un descuit tiri per la borda tota la feina esmerçada en ser la ciutat més bruta, per a alegria i solaç de gavines, rates, paneroles, algun senglar i resta de fauna que sap que a Girona mai li ha de faltar alguna cosa per a dur-se a la boca.

Cal desbancar com sigui a València, els seus 287 euros anuals suposen un afront, no només a tots els gironins, sinó especialment a Lluc Salellas, l’alcalde que, no sense esforç, ens ha col·locat en el mapa de les escombraries. Fins que no aconseguim ser els més cars, no podem descansar, i estic segur que el nostre primer edil ja està ideant fórmules per a augmentar la taxa. Sense que l’increment es noti en l’estat dels carrers, per descomptat, això no cal ni assenyalar-ho, no sigui que, preocupats per ser la ciutat més cara, oblidem mantenir-nos com la més bruta, descendint en una classificació el que pugem en l’altra. De tota manera, no crec que hi hagi aquest perill, Salellas ha demostrat des de l’inici del seu mandat que ningú li pot donar lliçons de brutícia, està perfectament capacitat per a cobrar-nos més diners i aconseguir no només que els carrers romanguin igual de fastigosos, sinó fins i tot augmentar el nivell de merda, cosa que a primera vista sembla impossible però no oblidem que és de la CUP, un partit en el qual les utopies es fan realitat.

- També la republiqueta?

- Bé, no totes les utopies, però algunes sí. Les de porqueria, sense dubtar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint