Pesca: dia clau a Brussel·les

Els ministres d’Agricultura i Pesca dels països membres de la Unió Europea tancaran aquesta tarda, o com a mínim ho intentaran, un acord sobre les quotes pesqueres del 2026. És a dir, a Brussel·les es decidirà avui quants dies poden sortir a pescar les barques de Roses, l’Escala, Palamós, Blanes... Si els 143 dies, comptant els 13 esgarrapats d’última hora abans de Nadal, ja eren molt justos per a les barques d’arrossegament, una nova rebaixa podria ser «la fi del sector». No són paraules d’un pescador. Són del conseller Òscar Ordeig, perquè, després de la primera proposta de reducció de la Comissió Europea, la resposta ha estat unànime. Pescadors, peixaters, restauradors, científics, polítics catalans i polítics de Madrid ho tenen clar: sortir a pescar menys de cent dies l’any seria acabar amb una activitat econòmica que perdura al Mediterrani des de fa molts segles. Carregar-se la pesca local i confiar-ho al peix de piscifactoria, a la gamba de Namíbia, al bacallà de Noruega o a un salmó que, avui en dia, ja és el peix més consumit a Catalunya.

És evident que, d’una manera o altra, sempre hi haurà peix als supermercats i a les cartes dels restaurants. Però que, en el futur, ni les gambes ni el lluç siguin de la nostra costa és un mal negoci. Primer, per als pescadors, que no podran continuar vivint de la seva feina. I, després, per a tota la resta. «Si estem fent des de fa anys un discurs de productes de quilòmetre zero, de l’excel·lència de la nostra gamba i del nostre peix, de la nostra carn, la fruita i la verdura, ara no podem canviar-ho tot de cop», reflexiona el reconegut cuiner del Molí de l’Escala, Jordi Jacas, sobre l’amenaça que té al damunt el sector pesquer català. Aquesta tarda, o ja entrada la nit, els ministres votaran sobre la proposta de quota que resulti de les negociacions d’última hora. El representant espanyol, el ministre socialista Luis Planas, ha deixat clar que votaran en contra d’una rebaixa substancial de jornades de feina per a la flota mediterrània. De la seva capacitat de negociació, i de les postures que prenguin els altres ministres dels països més afectats (França, Itàlia, Grècia...) en depèn el futur de les barques que encara aguanten a Roses, l’Escala, Blanes...

Subscriu-te per seguir llegint