Bé està el que bé acaba

El Girona havia transitat durant tota la setmana amb la inseguretat provocada per l’àmplia derrota al camp de l’Elx i per les cantades de Gazzaniga que l’havien provocat. Per si no n’hi hagués prou, al final de la setmana va esclatar del tot el tema Livakovic, que encara posava més de manifest que el conjunt de Míchel travessava un mal moment perquè, fins i tot, el mateix tècnic va destacar que amb un altre porter suplent de garanties, ahir al camp de la Reial Societat, Gazzaniga hauria descansat.

Però ni una cosa ni l’altra. Gazzaniga va tornar a ser titular i el Girona va tornar a ser, durant tota la primera part, l’equip gris i planer que ha mostrat en molts partits d’aquest inici de campionat de Lliga. La segona etapa del partit va tenir, a l’inici del segon temps, un canvi de Joel Roca per Vanat, i un joc del Girona que millorava una mica perquè els de Míchel se n’anaven més a l’atac. Això sí, sense trobar cap rematada que posés en problemes la porteria de Remiro.

Però encara quedava una tercera fase, en la nit d’ahir, que era l’últim quart d’hora. Al 74, si se’ls hagués preguntat, pràcticament tothom hauria dit que no hi confiava. Però al 75, una genialitat d’Ounahi, amb un canvi de joc llarguíssim, va permetre que Tsygankov marqués un gol de bandera i empatés el partit. Només vuit minuts després, una altra genialitat, en aquest cas, d’Àlex Moreno per la banda esquerra, va permetre que el mateix Tsygankov sorprengués tothom fent l’1-2.

Fruit de tot plegat el Girona aconseguia, d’aquesta manera, la primera victòria de la temporada a camp contrari. També, el primer triomf a Anoeta en les sis visites que hi ha fet fins ara a Primera Divisió. I, alhora, s’ha permès sortir, encara que sigui temporalment, caldrà veure-ho amb els resultats d’avui, de les places de descens. Això no hauria d’amagar, però, que aquest conjunt gironí continua sent molt pla durant molts minuts del partit.