Paraula de polític

És un error confiar en la paraula donada per un polític en el poder. Aquest meu convenciment no té res d’antipolític ni vol insinuar que tots són una colla de mentiders. Conec moltes persones que es dediquen a la política, des de regidors de poble a gent que està al govern i estic convençut que s’esforcen honradament per treballar per a la comunitat. La vocació política és una noble activitat i ens calen talents dedicats a la cosa pública i que, a més, estiguin ben pagats. Per què, doncs, faig una afirmació tan contundent sobre que no hem de confiar en la seva paraula? Segurament pensareu que és un raonament maquiavèl·lic, i no us equivocareu. Aquest cop, la paraula maquiavèl·lic és en sentit literal. Nicolau Maquiavel (Niccolò Machiavelli, 1469–1527) -més citat que llegit, diria Raimon- ho va exposar en el llibre El Príncep, escrit a començaments del segle XVI i publicat pòstumament cinc anys després de la seva mort. És una guia imprescindible. Un autèntic llibre d’autoajuda, no pas perquè ens hagi de fer servir de full de ruta, sinó per a comprendre com actua i raona el poder. En el capítol XVIII el pensador i diplomàtic florentí hi escriu: «No sempre és bo que el príncep mantingui la seva paraula, sobretot si fer-ho va en contra dels seus interessos o si les circumstàncies han canviat». Si un polític us promet una cosa, que us arreglarà un tema i no ho fa, us dirà que les circumstàncies son les que són i no tot és possible, que les coses han canviat, que la realitat és tossuda i tal i tal… Maquiavel afegeix: «Els governants han de saber usar tant la llei (com un home) com la força (com una bèstia). Dins la bèstia, el príncep ha de ser lleó (fort) i guineu (astut, capaç d’enganyar)». Què cal fer, doncs? Per una banda no posar expectatives en les seves promeses i per l’altra esperar que els polítics es dediquin a fer realitat el programa exposat abans de les votacions que els han portat al poder i no fer promeses vanes. Que no tot és possible, és una afirmació assenyada. Potser posem massa sovint les expectatives en el que ens prometen. Un grafit molt divertit vist en una paret argentina deia: «Basta ya de realidades. ¡Queremos promesas!». És humor argentí i s’entén que expressa desesperació per la situació perllongada de mal govern en aquell país llatinoamericà, a més d’explicar una mica com ha pujat al poder Javier Milei i la seva serra mecànica. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint