Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

Quan es perd la confiança, es perd el país

Jo no soc jurista però donaré l’opinió d’un ciutadà normal que veu les coses des d’un punt de vista sincer, sense ganes d’entrar amb polèmica.

Hi ha sentències que no solen canviar la història, però sí que retraten un moment del país. La condemna al fiscal general de l’Estat per revelació de secrets és una d’elles. No per la persona jutjada, sinó perquè ens recorda fins a quin punt hem permès que les institucions es converteixin en camps de batalla política.

Quan un Estat fort funciona, ningú dubta de la discreció, la prudència i la responsabilitat dels qui tenen el deure de protegir el bé comú. Quan un Estat s’afebleix, apareixen les filtracions, els interessos, les pressions i els «relats». I aleshores, la justícia deixa de ser vista com a garant, i passa a ser percebut com un actor més d’un espectacle que es menja la confiança ciutadana.

Aquesta és la tragèdia: quan es perd la confiança, es perd el país.

I aquí és on entren els populismes de moda, els nacionalismes de bandera fàcil i les veus que ho arreglen tot cridant més fort que els altres. Quan les institucions fallen, els populismes hi veuen el seu espai. Quan el país està cansat de mirar escàndols, ells venen a prometre simplificacions irreals. I així anem erosionant -pas a pas, i sense adonar-nos-en- el que realment ens hauria de protegir: l’estat de dret.

Jo no soc d’aquests extremistes que aprofiten aquestes sentències per fer fressa tan d’un costat com l’altre.

Jo soc com soc: un liberal català que defensa institucions fortes, govern eficient i un país que funcioni per a tothom. Sense estridències. Sense dogmes. Sense por.

Aquesta sentència és un advertiment: si no reconstruïm el respecte institucional, si no exigim que cada càrrec públic sigui exemple i no problema, si no tanquem la porta a la frivolitat i al soroll, la decadència s’instal·larà per anys.

I tant Catalunya com Espanya no poden permetre’s això.

La política no és destruir.

La política no és dividir.

La política és gestionar, fer, i servir.

I qui no entengui això, sobra.

Seguirem dient-ho: tal com raja.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents