Viure i conviure

Tot i que no hi ha cap entrada (encara) al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula «turismofòbia» s’ha acceptat en l’imaginari col·lectiu com el rebuig a la presència massiva de forasters a casa nostra, és a dir, aquella gent que ens visita «pel sol gust de conèixer, per recreació» com així defineix l’IEC el mot «turisme». L’escriptor David Foster Wallace, interpel·lat en una ocasió sobre aquest fenomen, en va fer una definició molt particular però que donaria peu a tot un debat sobre la qüestió. «Com a turista – deia – et converteixen en un ésser econòmicament significatiu, però existencialment detestable, un insecte posat sobre una cosa morta».

La necessitat de reflexionar sobre el turisme, especialment a la Costa Brava, es va posar damunt la taula un llunyà 1976 quan la revista «Presència» va organitzar les jornades «Debat Costa Brava» en un intent d’aportar elements que contribuïssin a clarificar un panorama nou i diferent que just s’encetava a les portes d’un procés de transició on tot estava per fer i tot (o quasi tot) era possible. Vint-i-vuit anys després d’aquella iniciativa, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya reiterava la complexitat del problema urbanístic que ja s’havia advertit durant les sessions de l’any 1976: «l’acció urbanitzadora es produeix d’una forma que resulta més perjudicial per al paisatge i també per l’ecologia», afirmaven els experts. El nou debat organitzat pels arquitectes, però, introduïa un altre element important: la cultura. S’ampliava així el ventall de possibilitats no només per diversificar l’oferta de sol i platja, sinó incorporar una nova mirada i, a la vegada, posar les bases per allargar la temporada. Ho va tenir molt clar l’alcalde de Calonge i Sant Antoni quan va impulsar la creació de noves llibreries que donessin un plus de servei i de cultura. Malgrat que alguns li auguraven poca vida, el cert és que enguany s’ha celebrat el quart aniversari d’aquella peculiar iniciativa «Calonge poble de llibres» amb actes diversos que culminaran just aquest dissabte. S’ha consolidat així com la primera «booktown» estable de Catalunya, contribuint en el seu conjunt amb una nova i interessant perspectiva de futur.

Amb aquesta idea de futur, a finals del passat novembre la Fundació Jordi Comas Matamala va organitzar la jornada «El turisme com a font de creixement cultural, social i econòmic» per analitzar justament els reptes i les oportunitats del model turístic, un fòrum de reflexió on la presidenta de la Fundació Carme Hospital es va reafirmar en l’aposta compartida d’una necessària sostenibilitat i qualitat de l’activitat turística. I Just en les mateixes dates, es feien públiques unes dades provisionals relacionades amb l’activitat hotelera segons les quals els establiments de la província de Girona varen mantenir un nivell rècord de pernoctacions durant el mes d’octubre, la qual cosa fa pensar que la tan repetida (i desitjada) desestacionalització, és a dir, fer temporades de març a novembre com proposava el consultor Pau Canaleta aquesta mateixa setmana, s’està obrint camí tot i que sigui amb passos de pardal. Tot aquest bagatge acumulat que va des de les sessions del Debat Costa Brava de 1976 fins les recents sessions temàtiques impulsades per l’activa Fundació Jordi Comas han estat segurament algunes de les eines que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar les primeres propostes de la nova llei de turisme que està preparant el govern de la Generalitat de Catalunya. El president Salvador Illa va afirmar que el nou text legal serà flexible i adaptable a tot el territori «perquè no tot el que passa a Barcelona és extrapolable a tots els llocs». Sàvies paraules que veurem si tenen translació no només a la norma sinó a la promesa que la llei «vetllarà per les condicions de vida dels residents».

El turisme, font de vida per a molts municipis, ja siguin de la costa o de l’interior, segurament estaran molt pendents de com es desenvolupa el redactat de la nova llei que haurà de fer possible aquesta futura harmonia entre el desenvolupament de les empreses del sector i les condicions de vida dels residents. La quadratura del cercle? Eureka!

Subscriu-te per seguir llegint