Aquest esperit nadalenc gironí

Tots portem un Grinch a dins que treu el cap a principis de desembre. No cal gaire: les nadales en bucle de les botigues, les cues als supermercats, els regals. Un protesta pel consumisme, mentre consumeix el mateix que la resta, somriu per inèrcia i contempla l’arbre de Nadal amb un impuls primari de cremar-lo abans d’escoltar per desena vegada la canalla colpejant el tió. La rutina nadalenca té una mica de dia de la marmota.

Però hi ha molta altra gent que s’hi implica de debò. De viatge a Suïssa, em quedo a casa d’amics fanàtics de les festes nadalenques. Tenen un Santa Claus dispensador de sabó, un tovalloner amb un ren amb bufanda, tasses amb dibuixos d’arbres de Nadal, nans com coixins, pessebre i trineu. Des de l’1 de desembre veuen fins a l’última comèdia nadalenca. No deixa de ser ridícul, excessiu i una mica kitsch, però i què? Per què no?

Grinch declarat o fan nadalenc, l’arribada dels nens obliga a replantejar-ho tot: veure’ls gaudir -del Tió, de les llums, del simple aire festiu- et canvia el xip. I aleshores descobreixes que no només són els nens els que hi posen il·lusió. També les ciutats i els pobles, grans o petits, hi aporten el seu gra de sorra perquè el desembre tingui un cert resplendor.

A la província hi ha iniciatives de tota mena, com el concurs de Llançà per decorar els balcons i fer més amable la façana del poble. Girona compta amb una extensa programació nadalenca, inclosa la festa del Tió. La ciutat organitza cada any un programa ampli d’activitats: des de l’encesa de llums fins a concursos de pessebres i fanalets.

Però no és l’única. Municipis de tota mena tenen les seves pròpies activitats. Olot organitza la fira del pessebre amb desenes de parades, tallers, pista de gel i espectacles. Platja d’Aro té un túnel de llums i activitats nocturnes. Figueres compta amb un dels millors mercats de Nadal de la província, on a més es ballen sardanes i es pot degustar xocolata calenta. Al castell de Palol de Revardit (Pla de l’Estany) munten un mercat nadalenc al castell que dona nom al poble. A Pals preparen un pessebre vivent.

Fins que, al final, s’imposa un cert esperit nadalenc gironí. No és un Nadal de postal ni un d’aquells Nadals americans de Hollywood, però ni falta que fa: la màgia apareix en la voluntat de cada poble de fer-se una mica més lluminós en els dies més foscos de l’any. Donar-li un biaix positiu a les festes. I això fa que valgui la pena.

Subscriu-te per seguir llegint