Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

El bisbe Josep Vila Martínez

El 14 de desembre de 1925, avui fa cent anys, va ser preconitzat com a nou bisbe de Girona, Josep Vila Martínez, un valencià proespanyolista, enviat a la diòcesi gironina amb l’objectiu d’acabar amb el català.

Va ser a Girona on el bisbe Vila, un personatge d’actituds concordants amb el Règim dictatorial, va complaure els sectors més conservadors del catolicisme gironí. El seu espanyolisme convertí aquest bisbe en un fidel executor dels principis anticatalanistes de Primo de Rivera. Així per exemple, quan a finals de 1927 s’edità el Catecisme de la Doctrina Cristiana en castellà (amb un pròleg del mateix bisbe), Vila argumentà la necessitat d’utilitzar la llengua castellana en atenció als nens que desconeixien el castellà: «Prefieran usar el texto castellano para mejor familiarizarse con el lenguaje oficial», encara que «sin mengua del regional que en familia han de seguir usando».

Josep Vila Martínez, nascut a Benavites el 1866, es doctorà en teologia i dret canònic i fou ordenat prevere el 1889. Va ser professor del seminari, canonge doctoral, vicecanceller de la Universitat Pontifícia de València. Preconitzat bisbe de Girona el 14 de desembre de 1925, va fer la seva entrada en aquesta diòcesi el 21 de març de l’any següent. Morí a València l’1 de setembre de 1932.

Va ser pel seu tarannà conservador i espanyolista, que les «Juntas Ciudadanas», creades pel Règim a cada capital de província per vetllar per la moralitat pública, mostraren el seu suport a la tasca espanyolitzadora del bisbe Vila. Així, la Junta de Girona, en la reunió del 31 de desembre de 1927, acordà «hacer constar la satisfacción de que el Sr. Obispo, con el decidido patriotismo que inspira todos sus actos, procura sin descanso que los sermones y la propaganda religiosa se efectúe en castellano».

Josep Vila fou enviat a Girona per l’interès de la dictadura de Primo de Rivera d’acabar amb el catalanisme i expandir la castellanització de la diòcesi. De fet, eren diversos els bisbes no catalans que abans o durant la dictadura es posaren a Catalunya amb aquesta idea, com el bisbe Reig a Barcelona, Muñoz a Vic, Rocamora i Bilbao a Tortosa o Vila a Girona. Per això, com deia mossèn Lluís Carreras (col·laborador del cardenal Vidal i Barraquer) en un informe de 1928, «han hecho cuanto han podido para aminorar el uso del catalán en la predicación y en la enseñanza del Catecismo, con escándalo de los fieles, disminución de eficacia espiritual y resistencia pasiva del clero».

Per això amb relació a la nostra llengua, el bisbe Vila (i no n’és l’únic), pot ser definit per la seva actitud assimilista espanyola com el bisbe de la dictadura i un dels millors representants de la política espanyolista a l’Església Catalana, orquestrada i dirigida per Primo de Rivera, ja que Vila, dissortadament, estigué totalment al servei del govern de la Dictadura.

Afortunadament, des del bisbe Jubany, els bisbes de Girona han defensat i promogut el català a l’Església.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents