Carta d'una lectora: "Hem estat apartats i titllats de bitxos rars o ovelles negres"

No soc antipàtica, només tímida

Susanna Casanova Gonzàlez | Girona

En els temps que corren, amb la culminació de les xarxes socials, el postureig a l’ordre del dia i la vida quotidiana en un aparador al més pur estil «Gran Germà»; m’agradaria trencar una llança solidària a favor de la timidesa.

No relato quelcom que m’hagin explicat, sinó que habitualment ho experimento en primera persona.

Des d’èpoques immemorials, hem estat apartats i titllats de bitxos rars o ovelles negres, i avui en dia, ens identifiquen amb el mot «friqui», posant-nos al mateix sac que la gent estrafolària.

La personalitat gèlida pel cobriment que ens corteix, emmascara sovint una calidesa de sentiments, que flueix a flor de pell.

Inconscients, ens embravim enfront dels reptes que ens motiven, ignorant la carència que ens torna vulnerables i ens frustra constantment. Es palesa que la societat perversa en la qual ens ha tocat viure, no està dissenyada per nosaltres.

El popular «defecte» que ens ocupa, ens tanca portes tant en l’àmbit social com en el professional. Segur que la indústria ha perdut personal molt vàlid, per no empatitzar prou amb aquesta nostra espècie.

No és un crim tot i que ho sembla, voler passar desapercebut, quedar a consciència en segon pla, o desitjar ser invisible. Tampoc ho és patir pànic escènic, vergonya constant o que el sentit del ridícul esdevingui porós.

Triem el nostre entorn i relacions afectives amb cautela, per cuidar-nos l’autoestima. El nostre refugi de desconnexió sol ser la lectura, per tal de sobreviure en un món fictici d’il·lusió, i l’antídot per excel·lència n’és la música, doncs la timidesa no està renyida amb la rauxa, si la companyia és sana i l’has triada tu.