Opinió
Millor això que res… però no és la solució
Algunes de les embarcacions de pesca amarrades al port de Roses / Aleix Freixas (ACN)
L’acord europeu que permetrà als pescadors de la Mediterrània sortir al mar 143 dies l’any 2026 és, objectivament, un mal menor. Evita el desastre absolut que hauria suposat la proposta inicial de limitar la pesca a 9 dies anuals. Però no ens enganyem: això no és una solució definitiva, ni tan sols una bona solució.
En els darrers 30 anys, el sector pesquer mediterrani ha patit una reducció acumulada de prop del 60% de l’esforç pesquer. Se li ha demanat tot: sacrificis, inversions, adaptació constant, acceptar normatives cada cop més estrictes. I el resultat és evident: s’està trencant el relleu generacional. Els joves no entren al sector perquè no veuen futur. I els armadors no inverteixen perquè ningú posa diners en un negoci sotmès a una incertesa permanent. Això no és sostenibilitat. Això és asfíxia progressiva.
El més greu és que, avui, els informes científics ja juguen a favor dels pescadors. Les dades indiquen una recuperació clara de moltes espècies gràcies, precisament, a l’esforç que ha fet el sector. I davant d’aquesta realitat, què fan alguns polítics? Tiren pilotes fora. Ajornen decisions, amaguen el problema sota la catifa i eviten afrontar-lo amb la seriositat que mereix.
No es pot governar el mar només des d’un despatx, ni a cop de titular, ni d’eslògan verd. La pesca necessita estabilitat, rigor i valentia política. Necessita normes clares a mitjà i llarg termini, que permetin planificar, invertir i garantir continuïtat. Sense això, cada acord anual serà només un pedaç més.
La pesca no és només una activitat econòmica. És territori, cultura, identitat i cohesió social. Ports com Roses, Palamós o Tarragona no s’entenen sense els seus pescadors. I un mar sense pescadors professionals no és un mar protegit, és un mar abandonat.
Per tant, sí: millor això que res. Però ja n’hi ha prou de mals menors. Ha arribat l’hora d’afrontar el problema de fons amb dades, responsabilitat i respecte cap a un sector que ha complert. Ara toca que compleixin els polítics.
Subscriu-te per seguir llegint
