Una victòria de Platja d'Aro

L’onze d’abril del 2023 vaig escriure en aquesta mateixa tribuna que Platja d’Aro demanava una solució a la problemàtica de 850 veïns i estiuejants que tenen afectades les seves propietats per la problemàtica de la línia maritimoterrestre.

Una gran part dels immobles del passeig en pateixen les conseqüències i això fa que els propietaris no puguin inscriure les seves finques al registre i ni poden vendre ni heretar. Com deia en aquells moments, la situació de bloqueig és alarmant.

Tot plegat un gran enrenou que s’arrossega des dels anys vuitanta i que les administracions estatals del PP i del PSOE han estat incapaces de resoldre. I això que hi ha altres municipis de l’estat amb la mateixa implicació.

Davant de tanta incompetència l’ajuntament encapçalat per Maurici Jiménez presentà un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional. Així s’havia decidit fa més de dos anys en una assemblea amb els veïns. L’advocat i doctor en dret Lluís Pau i Gratacós fou l’encarregat de presentar-lo i, davant alguns dubtes lògics d’algun propietari, vaig pronunciar-me en aquell moment que el contenciós que es presentaria no podia estar en millors mans, atès que en Lluís Pau –un dels millors advocats urbanístics del país– coneix Castell-Platja d’Aro com el palmell de la mà i ha col·laborat amb l’ajuntament des de diferents vessants d’ençà de l’època de l’alcalde Anicet Clara (epd) a finals dels anys vuitanta del segle passat.

I així és com ha arribat una gran victòria. Una sentència que marcarà època i que passa pàgina a una obsoleta Llei de Costes del 1945. I coincideix en un bon moment de la vila, atès que viu una legislatura profitosa, marcada per un alcalde treballador i per un pacte de govern PSC-Junts del qual alguns altres municipis n’haurien de prendre exemple en uns moments en què estem a les portes que aterrin als consistoris uns populismes radicals de dretes que es basen en les provocacions, els insults i les mitges veritats.

Aquesta sentència obliga el Ministeri a iniciar i tramitar el procediment de desafectació de les finques en el front del passeig marítim de Platja d’Aro. De segur que els propietaris deuen estar ben contents i menjaran a gust els torrons nadalencs, atès que ja siguin construccions unifamiliars, plurifamiliars o locals d’ús turístic en patir la línia del domini públic quedaven també afectades per les determinacions del POUM, la qual cosa els limitava d’una forma alarmant.

Des d’ara totes aquestes propietats s’integraran de ple a la ciutat, la qual cosa fins ara no succeïa, atès que legalment estaven integrades en el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT).

És evident que l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro tenia raó en les seves reivindicacions. Les parcel·les formen part d’una trama urbana i reben serveis municipals, per la qual cosa com que són part de la vila era imprescindible legalitzar la situació, com molt bé recull la sentència de l’Audiència Nacional.

Resoldre un tema tan feixuc era fonamental i la lluita ha valgut la pena. Des d’ara l’ajuntament podrà desplegar sense condicions la disciplina urbanística i podrà actuar amb criteri propi en un dels indrets més característics del poble.

El proppassat divendres, en un fòrum organitzat per aquest mateix diari, la consellera Sílvia Paneque afirmà que cal complir aquesta sentència. No hi afegí res més. Però seria bo que des de la Generalitat es vetlli perquè el Ministeri de Costes no presenti cap mena de recurs. En aquest sentit s’hi expressà també la diputada Marta Madrenas. PSC i Junts governen amb èxit Castell-Platja d’Aro i ara els seus respectius partits no poden fer cap pas enrere.

Subscriu-te per seguir llegint