Amèrica primer

La nit del dijous 4 de desembre, la Casa Blanca publicà discretament la Nova Estratègia de Seguretat Nacional del president Donald Trump. Es tracta d’un document de 33 pàgines que desenvolupa la seva doctrina «dels Estats Units primer» i estableix un reajustament de la política exterior per part del govern, que va des de la redistribució de recursos militars a l’hemisferi occidental fins a l’adopció d’una postura de confrontació sense precedents cap a la UE.

Segons Washington, «Amèrica primer» ha d’esdevenir el lema de totes les nacions del Planeta. És a dir, els desitjos nord-americans són les ordres a complir, no a discutir, encara que vagin en detriment dels interessos nacionals del teu país. Els EUA deixen clar que el preu de desobeir serà molt més gran que les pèrdues ocasionades per sotmetre’s als interessos de la potència nord-americana.

I quins són els seus interessos? En primer lloc, riqueses naturals com hidrocarburs o minerals de terres rares, tal com es diu obertament al document respecte a Amèrica Llatina i el Carib. Washington dona a entendre que no tolerarà que algú en «dificulti l’accés a les geografies clau a tota la regió», cosa que comprèn els jaciments com també infraestructures estratègiques com els ports. Per «reclutar» els líders regionals, els Estats Units empraran eines que van des de «recompensar» el seu vassallatge fins a exercir el que s’anomena «diplomàcia comercial», és a dir, les mesures com aranzels, tal com es llegeix al text. Òbviament, el document estableix reforçar el desplegament militar a tot el continent.

El document no deixa cap dubte que la Xina és el seu principal adversari, sobretot en el camp econòmic. «Les exportacions de la Xina als països de baixos ingressos són avui gairebé quatre cops superiors a les exportacions als EUA», alerta el document mentre que assenyala la regió d’Àsia-Pacífic com a «un dels principals camps de batalla econòmics i geopolítics d’aquest segle». En aquest context, es compromet a teixir aliances militars a la regió per a «dissuadir» als que qualifica com els seus «adversaris».

Pel que fa a Europa, fa un gir respecte a les administracions anteriors i qualifica d’estupidesa dels seus dirigents que no deixin de tensar la corda amb Rússia. El conflicte atiat per Biden ara no serveix, xucla recursos molt necessaris en altres indrets. Europa és percebuda com un aliat però que ha fet que als EUA li interessi i ressalta la importància de la «implicació diplomàtica» per a «mitigar el risc de conflicte entre Rússia i els estats europeus», deixant entendre que si passés es mantindria al marge.

I de nou, fa esment al petroli i al gas, comprometent-se a «garantir» que els subministraments energètics del Golf no caiguin en mans d’un enemic declarat, que l’estret d’Ormuz romangui obert, que el mar Roig continuï essent navegable. En definitiva hegemonia, que ningú pugui rivalitzar amb els EUA.

Subscriu-te per seguir llegint