Goonies

The Goonies ha tornat als cinemes per celebrar el seu 40è aniversari. Primer de tot, cal dir que és una efemèride traumàtica per a aquells espectadors i espectadores que la van veure en sales quan es va estrenar. Poques coses són tan reveladores del pas del temps com aquelles pel·lícules que ens van marcar la infantesa i van contribuir decisivament a projectar els nostres somnis. Però constatat l’esglai, la commemoració és la perfecta excusa per reivindicar les virtuts d’un film que en el seu dia va ser rebut amb tibantor per la crítica especialitzada i que si s’ha acabat consagrant com a clàssic modern és per la persistent reivindicació dels seus nombrosos fans. The Goonies no és cap feliç coincidència, sinó la suma de tres talents descomunals: els del director Richard Donner, el productor Steven Spielberg i el guionista Chris Columbus. Si funciona tan bé 40 anys després és perquè la pel·lícula encerta en la recuperació de l’esperit clàssic del cinema d’aventures (i les seves derivades, sobretot literàries, dels anys 70 i 80), però també perquè els seus responsables saben dotar-la d’un substrat dramàtic molt creïble. S’oblida sovint enmig de mapes del tresor, vaixells pirates i monstres amistosos, però The Goonies és en el fons la història d’un grup d’amics que s’embarca en un viatge per trobar els recursos suficients per salvar les seves llars de l’especulació urbanística. I després hi ha, naturalment, la seva combinació d’acció, humor i inquietuds generacionals; la seva desbordada cinefília, amb les seves picades d’ullet als gèneres clàssics; i el carisma dels personatges, tan ben explicats com interpretats. I és una crònica excepcional del nostre paper com a espectadors: com els herois d’aquesta història, creixem amb l’esperança que els secrets guardats a les golfes de casa siguin el detonant d’una aventura que ens permeti revertir les tiranies de la vida adulta, entre elles la pròpia mort. El cinema es torna un refugi, el lloc on tot és possible malgrat les amenaces de la maduresa. Per això els que vam ser Goonies fa 40 anys ho serem tota la vida.

Subscriu-te per seguir llegint