La Terra, el planeta desconegut

El dimecres passat en l’article «El descobriment del canvi climàtic» vaig escriure que els humans hem arribat tard a coses fonamentals, a adonar-nos de fets fàcils d’entendre, que teníem al davant i no vàrem saber intuir, com la rodonesa de la Terra, perquè només observant quan un vaixell surt per l’horitzó, el primer que es veu és el màstil, en la mesura que s’atansa apareix la figura completa i tal evidència demostra que el planeta és rodó.

També hem arribat amb retard a notar la influència de la lluna sobre el mar provocant les marees, en la vida dels éssers vius, animals i vegetals i l’influx sobre les collites, inclús el bon estat dels bolets del bosc. El pagès del meu poble encara es fixa molt en les fases lunars a l’hora de sembrar les llavors de les hortalisses.

Els humans ens hem atribuït intel·ligència per damunt les altres espècies. El filòsof Plató definí l’home com un animal sense ales, amb dos peus, les ungles planes i l’únic ser capaç d’adquirir una ciència fundada en raonaments. El seu deixeble, Aristòtil, el va completar millor amb altres paraules: «L’home viu també per acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó; és l’únic animal racional i social per naturalesa». Molts segles després el filòsof francès Descartes escrigué: «Resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual soc el que soc, és sencera i veritablement diferent del meu cos, de la matèria».

Tots els pensadors coincideixen a afirmar rotundament que ens diferenciem dels animals i de les coses per la intel·ligència, però fora de nosaltres ningú més ho ha corroborat, igual podríem haver-nos posat tots d’acord i solemnitzar amb la nostra vanitat acostumada que el ser humà és immortal i ningú ho podria desmentir, però tampoc certificar de ciència certa.

Els homes, cofoiament, s’han adjudicat la capacitat de pensar per contrast amb les altres coses animades i desanimades; tanmateix, com és possible que ens costi tant comprendre bé com és el planeta en el qual vivim, casa nostra, com és que hagi estat tan ignorat si sempre fanfarronegem que sabem moltes i moltes coses.

Tales de Milet (s. VI aC), el primer filòsof, es va sorprendre de com l’imant atreu el ferro i com que no va saber trobar cap explicació va concloure que tenia ànima i actuava com un petit déu, que són els únics éssers capaços d’insuflar moviment en les coses, atès que per als físics era sinònim de vida. Fins que al 1589 un físic anglès entén, per primera vegada en la història, els camps magnètics i l’electricitat. Les coses no cauen amunt sinó a terra empentades per una força gravitacional universal que sempre hi ha sigut, però es va d’haver d’esperar a Newton perquè ens ho expliqués, igual que la història necessità a Euclides, s. III aC. Perquè cridés entusiasmat: Eureka!

Els grecs mitificarem la naturalesa mostrant la seva impotència per poder entendre fets senzills. El Mite fou la coartada fantàstica que encobrí la incapacitat explicativa dels primers pensadors. Innegablement, com observa Heràclit, el Mite amaga la ignorància amb una subtil capa d’imaginació poètica i retardà l’avenç científic. Quan s’anà aplicant l’observació empírica per entendre els fenòmens naturals, la seriositat i el rigor acadèmic van eixarreir-ho tot, van despoetitzar la realitat mitificada i la van fer desinteressant i prosaica.

El mite dels grecs donà lloc a les creences, als coneixements sense sindèresi i provocà sortosament l’erupció del logos, de l’enteniment atrevit i curiós que va apartar-se de la superstició per abraçar la ciència. El món és un llibre. «Aquells que no viatgen només llegeixen una pàgina», va sentenciar el filòsof Agustí d’Hipona.

El filòsof racionalista Descartes, després d’haver estudiat molt a la universitat, va anunciar que viatjaria per llegir el llibre del món, per estar en ple contacte amb la realitat, fins i tot una temporada es va fer soldat.

El descobriment és una novetat, però el que s’ha descobert no és nou en la naturalesa, ho és per als humans en el sentit que ningú ho havia vist. Dels descobriments procedeixen molts invents i l’invent quasi sempre designa una cosa creada per l’ésser humà; la gran majoria resolen problemes manuals, creatius i esdevenen productes mercantils, que el planeta Terra faci la volta al sol, no és cap invent, es tracta d’un descobriment i com tots assenyala un fet o una cosa que hi era aquí abans de ser descoberta. Hem d’explorar més l’univers, perquè malgrat creure que sabem molt vivim enfront d’una immensa realitat ignota.

Quantes coses encara no han estat descobertes i quan algú ho desveli haurem de reconèixer la nostra limitació, la insuficiència en l’observació de les coses, com ha estat el canvi climàtic, que sempre ha existit; fa poc que alguns científics ho teoritzen; altres estudiosos creuen que l’argument aportat és insuficient o fals.