Llums de Nadal

Recorrem el centre de Girona com si fóssim llops cercant una presa. Però aquest any tampoc hi ha boles gegants de llum on poder-nos fer la nostra tradicional foto antinadalenca, o sigui que ens haurem de conformar amb l’arbre horrorós de la plaça Catalunya que, si més no, torna a estar obert per passar-hi per dins, que sempre dona una mica més de joc per fer-t’hi selfies absurdes. L’estrella caiguda del cel que han instal·lat a l’inici de la Rambla tampoc ofereix gaires oportunitats a l’hora de fer selfies, o sigui que li demanem a un senyor que passa per allà si ens pot fer algunes fotos. Resultat: surt l’estrella, però nosaltres quatre (les veritables estrelles de la foto) sortim fosques. Un desastre. Com a mínim, riem una estona esgargamellant-nos amb la cançó de la Mari Trini: ¿Pooor quééé a miiiii se me ha caídooooo una estrella en el jardíííín? Ens fem també unes fotos amb un dels quatre flocs de neu lluminosos distribuïts per la Rambla i amb els tristos pinacles envoltats de bosses d’escombraries de la plaça Independència, i acabem la ronda al pont de ferro. Constatem, entre divertides i indignades, que el millor que hem trobat en aquest breu recorregut nadalenc ha estat la decoració d’un restaurant. Ens n’anem a casa amb un bon grapat de fotos de fucking Christmas al mòbil i un piló de riures que no ens treurà ningú.

No diré que la il·luminació nadalenca de Girona sigui lletja. La del centre de la ciutat és molt bonica: les cortines de llums del carrer Ciutadans o del carrer Santa Clara, per exemple, m’encanten. També trobo meravellós el cel de bombetes del Pont de Pedra, i les simples llums que engalanen els arbres d’espais com la Rambla. Els ponts -vistos des d’un altre pont- tenen la seva gràcia, i bàsicament per l’efecte mirall que tenen en l’Onyar. Les llums que ressegueixen les arcades de les voltes de la plaça del Vi, en canvi, no m’agraden tant. I de l’arbre de la plaça Catalunya només diré que quasi que em sap greu que el tros de soca que va fer la gràcia d’intentar escalar-lo per fer-se viral a les xarxes no el fes caure al terra i el finiquités d’una vegada.

Els llums que he vist a la resta de carrers, lluny d’aquest recorregut turístic, els trobo en general força lletjots, i cada Nadal espero que els renovin. Però cada any reaprofiten els que ja eren reaprofitats d’altres anys. I aquells arbres que fa uns anys van ser novetat, que n’imiten un de real amb les branques curulles de llums, fan més aviat pena: instal·lats ben sols en llocs on no hi ha cap altre ornament, sembla que algú s’hagi oblidat de treure’ls. La meva lògica em diu que seria millor agrupar-los tots, creant una mena de bosc de llums, i no anar-los escampant d’un en un per la ciutat sense cap sentit.

No tinc ni idea de qui s’encarrega de dissenyar i decidir la il·luminació nadalenca de Girona, però fa anys que tinc la sensació que es deixa a la inèrcia, l’atzar o la improvisació. O a tot alhora.

Subscriu-te per seguir llegint