Junqueras i Salellas no es veuen la biga

De corruptes i assetjadors sexuals n’hi pot haver a totes les famílies; és a dir, a tots els partits polítics. També és cert que no és el mateix que fiqui la mà a la caixa un regidor o un alcalde d’un municipi petit o mitjà, allunyat dels grans cercles de poder, a què ho facin, presumptament, secretaris d’organització (José Luis Ábalos i Santos Cerdán, per exemple), designats directament pel líder d’un partit, com també va ser el cas d’Oriol Pujol Ferrusola. O un vicepresident de Govern (Rodrigo Rato) i un expresident de comunitat autònoma (Eduardo Zaplana), o al que apunta que serà l’escàndol més gran de corrupció conegut a Espanya (l’extorsió que, presumptament, perpetrava Cristóbal Montoro des del Ministeri d’Hisenda). Tots ells, persones de màxima confiança dels seus líders, es diguin Sánchez, Aznar, Rajoy o Mas.

La clau consisteix en com es gestionen des de cada partit polític, una vegada s’han conegut públicament. És a dir, no és el mateix que la cúpula de CDC acompanyi Oriol Pujol als jutjats desafiant a la justícia i als ciutadans a que el PSOE expulsi José Luis Ábalos. O enviar un missatge de «Luis, sé fuerte» a un Bárcenas que va acumular més de 50 milions d’euros (Ábalos i Cerdán, en el pitjor dels casos, serien uns pelacanyes al seu costat). I tampoc és el mateix que aquests casos passin en un PSOE que durant anys ha tingut com a principals divises el feminisme i la lluita contra la corrupció (motiu central de la moció censura contra Rajoy, amb Ábalos de portaveu), a què passin en altres partits més tolerants amb aquests temes, igual que és molt més senzill demanar al president de la Diputació de Lugo o a l’alcalde d’Almussafes que deixin el partit per denúncies d’assetjament sexual a fer-ho amb Paco Salazar, alt càrrec de la Moncloa, que és col·lega dels principals dirigents del partit i, segurament, disposa d’informació privilegiada. La manera de reaccionar és el que determina la voluntat de combatre-ho o no.

Després també tenim els casos d’hipocresia, aquells que veuen la palla en els ulls dels altres i no veuen la biga en els propis, com per exemple Oriol Junqueras i Lluc Salellas. Junqueras, des del seu púlpit, ha reclamat al PSOE «fets i compromisos ferms» per combatre l’assetjament sexual i la corrupció, que descriu com «sistèmica i estructural» a l’Estat Espanyol, tant en el PP com en el PSOE. Junqueras és el polític que, segons va publicar l’Agència Catalana de Notícies ara fa un any, va ordenar a l’exconseller Alfred Bosch que no activés els protocols de la Generalitat ni d’ERC sobre un cas d’assetjament sexual a la Conselleria d’Exteriors l’any 2019, que implicava al cap de gabinet del departament. Aquest Junqueras tan alliçonador també és el polític que, quan una regidora seva de Torredembarra li va explicar la corrupció que afectava CDC, en el que va ser l’origen de la investigació del 3%, no va moure ni un dit, no fos cas que perjudiqués el projecte independentista.

Igual que Lluc Salellas, aquest alcalde que està més pendent del que passa a Espanya que no pas de gestionar una ciutat que fa aigües per tots costats. El passat dia 7 va enllaçar en el seu compte a la xarxa X una notícia d’eldiario.es sobre el cas de Paco Salazar. Salellas, igual que Junqueras, també va fer gala d’aquell supremacisme de Catalunya respecte d’Espanya que exhibeixen constantment els polítics nacionalistes: «Amb la calma d’aquests dies he llegit aquest reportatge (el d’eldiario.es) i és per caure de culs a terra. Sobre com funciona una estructura com la del PSOE (i les federacions respectives). Pèls de punta. I mira que no soc nascut ahir», va escriure. I això ho diu el dirigent d’un partit autodefinit com a feminista, la CUP, que ha tapat uns quants casos d’assetjament sexual. Per exemple, el de l’exdiputat Quim Arrufat amb una denúncia interna per agressió sexual i una altra d’abús, que el partit va silenciar fins que ho va destapar el diari Ara. O el de l’exdiputada Mireia Boya que va abandonar la CUP després que el seu partit hagués fet cas omís d’una denúncia contra un company de la formació per violència masclista. O el que es va conèixer el gener d’aquest any d’una exmilitant de Guanyem Badalona que va denunciar un cas d’assetjament d’un exregidor, que va encobrir l’exalcaldessa de Badalona i excandidata de la CUP a la Generalitat, Dolors Sabater. Déu n’hi do, oi? Com diu el refrany, Salellas vol donar lliçons i la casa li cau.

Subscriu-te per seguir llegint