Solidaritat amb Nicaragua avui

El dia 12 de desembre vam celebrar a la Universitat de Girona un seminari amb alguns protagonistes de la darrera diàspora nicaragüenca, fruit de l’onada repressiva que ha impulsat el règim de Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, a partir de la revolta ciutadana que va esclatar el mes d’abril de 2018.

D’entre les invitades cal destacar la presència de l’ex-guerrillera Dora María Téllez, l’analista i editora Ana María Vigil, i l’exdirectiva del Banc Central de Nicaragua Ligia Gómez. A la vegada, també cal dir, que en el seminari també hi havia joves estudiants que van sortir als carrers demanant la fi del règim i, per això, van ser empresonats, torturats i, per sort, expulsats en vida de Nicaragua. D’aquest grup destaca que la gran majoria havien estat membres o simpatitzants de la Revolució Sandinista. Precisament per això cal preguntar-se com es pot entendre la deriva que ha patit Nicaragua de la mà de qui va ser un dels líders d’aquesta revolució, Daniel Ortega, que avui s’ha convertit en un decrèpit dictador sanguinari que, juntament amb la seva muller, Rosario Murillo, han instaurat un règim repressiu de natura hereditària.

És difícil comprendre la deriva política de Nicaragua perquè hi ha pocs països al món que hagin transitat políticament per tants règims polítics: una dictadura familiar (1933-1979), una procés revolucionari (1979-1990), un sistema liberal-democràtic (1990-2007) i, després de la victòria a les urnes d’Ortega, del 2007 fins avui, un règim que s’ha acabat convertint en una altra dictadura familiar.

Si bé a l’inici del seu nou mandat, Ortega va governar amb una certa pau social gràcies a la combinació de polítiques favorables a les grans empreses i ajudes socials pels pobres, aviat la cosa es va torçar. Poc a poc el règim es va anar tornant més i més autoritari fins que -arran d’unes protestes l’any 2018- es va desfermar una forta repressió que va causar més de tres-cents cinquanta morts, milers de ferits i, posteriorment, centenars més d’empresonats sense judici i una brutal allau d’exiliats.

Arran de l’exposat la pregunta cabdal és la de: com Daniel Ortega s’ha convertit en un tirà que ha acabat eliminant a tots els seus adversaris i molts dels seus antics companys de revolució? Possiblement no hi ha una sola resposta i no es pot esbandir assenyalant l’embogiment egòlatra de l’abans líder revolucionari. Per a tenir una resposta raonable cal afegir altres elements, com ara la debilitat institucional del país, la inexistència d’una cultura política cívica, la secular presència dictadors, i un elevat percentatge de població que viu en la pobresa. Son tots aquests elements els que reforcen la probabilitat de que un personatge amb poder i sense escrúpols pugui, de mica en mica, fagocitar un partit, expulsar als que pensen diferent, i fidelitzar mafiosament als qui el poden combatre, i extorsionar i eliminar a la resta.

El problema ara és com poder albirar un xic d’esperança. Això és el que vam intentar reflexionar al llarg de la jornada que vam celebrar, amb persones valentes que després d’haver patit una dura repressió d’haver d’abandonar el seu país, volen que torni la democràcia al seu país.

Subscriu-te per seguir llegint