Situació límit

L’últim partit de 2025 ha deixat el Girona FC en una situació límit. Ho està perquè la classificació diu que si no puntua -i hauria de ser de tres en tres- en els dos primers partits de l’any entrant, quedarà ancorat al darrer vagó de la Lliga.

S’està en una situació límit perquè havent tingut brots verds i trams de partits en els quals semblava que es millorava, la situació continua essent de descens, de conjunt més golejat del campionat i de joc molt pobre i poc productiu en atac.

I no hi haurà millor, ni marxa enrere, si no arriba la solució en forma de fitxatges. I se’n necessiten, com a mínim un per línia, i que a més arribin per ser titulars des del primer dia.

Ja no valen excuses, i menys quan el mateix entrenador ja parla de debilitat manifesta i de falta de contundència. No valen excuses quan se sap que cada partit s’encaixa una mitjana de dos gols en contra. I tampoc valen veient el joc apàtic en la zona ofensiva, incapaç de posar problemes a cap defensa que hi hagi al davant.

Que el màxim realitzador de l’equip en aquests moments hagi marcat tres gols no és una bona notícia. Que no hi hagi relleu pels centrals, pel lateral esquerre, pel mig del camp, ni alternatives al davant, tampoc ho són.

Siguem valents i acomiadem l’any davant del mirall, reconeixent que aquest Girona FC està cridat al descens. Però també sabent que hi ha molt temps al davant i que amb els canvis necessaris Míchel és capaç de treure l’equip d’aquesta situació.

Però cal una reflexió profunda del que ha passat fins ara, sense oblidar que això ja s’arrossega de la segona volta de la campanya anterior. Trenta un punts sumats de cent onze possibles en un any natural són de situació límit, d’equip de descens. I contra això, fitxatges i reacció. Obligada a Mallorca.

Subscriu-te per seguir llegint