Ai, Adolfo de la meva vida

Quan algú en la seixantena assegura que de jove li van fotre mà, en realitat ens està dient que li hi hagués agradat que li fotessin mà. I que encara no ha perdut l’esperança que succeeixi. Això ja ho va escriure Freud -i si no, hauria d’haver-ho escrit- i ho ratifico jo, que per això estic en la seixantena. Per tant, res se li pot recriminar a aquesta senyora que al cap de 43 anys denuncia que Adolfo Suárez es va aprofitar d’ella, fer públics els propis somnis humits és un dret humà. A veure si té sort i al final aconsegueix que li fotin mà. No serà en Suárez, això segur.

Una altra cosa és que tota una TVE entrevisti una anònima que, sense cap prova, acusa un president del govern ja mort d’haver-se aprofitat d’ella quan tenia 17 anys. Un és conscient que fa temps que TVE ha caigut en un pou sense fons pel que fa a credibilitat, però tenia l’esperança que, abans de donar pàbul a la primera senyora en edat provecta que assegura que un dia va ser violentada, exigiria alguna prova, si més no un lleu indici. Del PSOE i Podem, que s’han llançat com hienes a la bragueta d’en Suárez, no esperava menys, però en el fons un té bon cor i tènia certes esperances que quedés algun periodista íntegre a la televisió pública. Diguin-ne amor a l’ofici.

No m’imagino el director del meu periòdic concedint-me una pàgina per a entrevistar -amb una fotografia d’esquenes- a una senyora anònima que, sense cap altra prova que el seu testimoni, assegurés que un dia en Suárez li va dir «puedo prometer y prometo que si puedo, te la meto». O que Tarradellas li va tocar el cul al crit de «Ja soc aquí», o que el Vivales -un altre difunt, encara que aquest políticament- li va fotre mà a la discoteca Bumerang i després va fugir amagat en el maleter d’un cotxe. Sembla que el sento: «T’has tornat boig, Soler?». Almenys la Monica Lewinski va tenir la precaució de guardar sense rentar el vestit sobre el qual va ejacular Bill Clinton, val més això que res. Si d’ara endavant, per a ser entrevistats a TVE, n’hi ha prou de sortir d’esquenes i jurar que un famós ja difunt ens va violar fa quaranta anys, m’hi apuntaré fins i tot jo. No per res, per sortir a la tele.

Subscriu-te per seguir llegint