L’administració s’ha «gripat», i és greu

Si alguna cosa caracteritza els temps moderns és la sensació de que l’administració pública es mostra impotent a l’hora de resoldre els reptes que provoquen els canvis que es produeixen en les societats modernes. Una sensació segur que injusta però que en alguns casos sembla una evidència. La poca capacitat de resoldre problemes com l’habitatge, els canvis demogràfics, la precarització de la societat sembla que ho confirmen. I aquesta manca de resposta, que no és només responsabilitat de la política, consolida els discursos reaccionaris que s’alimenten de la frustració d’una part important de la població.

En bona mesura aquest desprestigi de la política tradicional i l’aposta pel populisme reaccionari es basa en la incapacitat de la política per resoldre aquests problemes, però en gran part és perquè l’administració pública es mostra incapaç de fer-hi front. Tenim una administració pública «gripada» que s’ha de replantejar per poder ser útil a la ciutadania davant d’un món que ha canviat.

Per què s’ha «gripat» l’administració pública?

Molts deuen ser els motius que de ben segur són impossibles de concretar en un petit article, però com a mínim se me n’acudeixen cinc.

En primer lloc, l’administració pública actual continua essent un sistema burocràtic estàtic poc enfocat i útil en una societat canviant com l’actual. Els horaris laborals i d’atenció al públic de l’administració, el sistema d’accés als llocs de treball o l’avaluació de la productivitat d’aquests en són alguns dels exemples. Es produeixen paradoxes com que aquells tècnics responsables d’activitats de cap de setmana o festius, com les competicions esportives o les activitats turístiques, tinguin els mateixos dies i horaris laborals que la resta de responsables tècnics. L’administració continua funcionant amb uns horaris i protocols que no es corresponen amb el funcionament de la societat.

En segon lloc, l’organització sistèmica de l’administració està antiquada i poc adaptada als nous temps. L’administració pública, per exemple, funciona en base a uns pressupostos anuals que amb un mapa multipartidista com l’actual difícilment s’aproven i es requereix sistemes com la pròrroga pressupostària, les modificacions de crèdit o en el cas dels ajuntaments, la moció de confiança.

En tercer lloc, i en el cas dels ajuntaments, la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local) que Mariano Rajoy va impulsar en un context de corrupció i crisi econòmica, ha estat un problema majúscul per al funcionament de l’administració local. La dificultat per tirar endavant qualsevol iniciativa, la fiscalització i els impediments dels secretaris i interventors i l’allargada de les tramitacions poden haver augmentat les garanties processals, però fan que qualsevol iniciativa, qualsevol actuació, sigui molt complexa. I la ciutadania només veu que l’ajuntament no fa res i que els problemes continuen, quan l’ajuntament està seguint els passos establerts per a poder fer-hi alguna cosa. La transformació dels pobles i ciutats que es va produir als anys vuitanta i noranta avui seria impossible.

Un quart element és que a diferència del que la gent es pensa, alguns «tècnics», sobretot els alts funcionaris de l’estat que treballen a l’administració local, tenen molt de poder a l’hora de tirar endavant o impedir els projectes que la majoria de polítics aprova. Això és molt bo si una administració té bons perfils, però frena el funcionament si no és el cas. Inversions pressupostades que no s’executen, subvencions perdudes, licitacions que queden desertes per mal càlcul. I tantes altres. El pa nostre de cada dia a molts ajuntaments. El funcionament d’un municipi està excessivament condicionat pels seus equips tècnics. Cal trobar la manera de que les coses es facin bé i no es frenin els projectes. Ens estem acostumant a que molts projectes no prosperin per «problemes en la tramitació» o perquè els «fiscalitzadors» no ho veuen del tot clar i es volen protegir les espatlles, i això no hauria de ser així. És una llàstima perquè la majoria de treballadors públics fan molt bé la seva feina.

I finalment, un sistema polític que no presta atenció al funcionament de l’administració i poc enfocat a resoldre-ho. Si els sistema està «gripat» perquè no acaba d’encaixar amb el funcionament actual de la societat, cal adaptar-lo per tal que sigui el més útil possible a la ciutadania. L’anterior govern de la Generalitat va plantejar la situació amb alguns dels màxims experts del país, i l’actual govern ha començat a fer passes en aquest àmbit, però el ritme i la magnitud no semblen els adequats per l’enorme repte que tenim al davant. I més en un país on els serveis públics no semblen dimensionats al creixement poblacional de les darreres dècades.

Perquè, o bé adaptem l’administració als temps actuals i fem que doni resposta als reptes del moment, o el descontentament amb el sistema político-administratiu continuarà, i amb ell, els monstres que sorgeixen en temps de penombra. n

Subscriu-te per seguir llegint