Marc Sayols, un santjulianenc de soca-rel

Des de fa un any i mig Marc Sayols és alcalde de Sant Julià de Ramis. Al seus trenta-un anys és el màxim responsable d’aquesta vila del Gironès. És un polític de pedra picada que des de ben jovenet per tradició familiar -ja acompanyava el seu pare al Fossar de les Moreres i a algunes manifestacions- tenia interès per la política. Davant tanta inquietud volia entendre com funcionava un món ple d’injustícies i per això estudià Història. És un independentista convençut que aporta el seu gra de sorra perquè un dia no massa llunyà Catalunya esdevingui un estat i no sigui un territori oprimit i que la llengua del país ocupi el lloc que li pertoca i es reconegui el dret a l’autodeterminació amb totes les de la llei. Ho fa des d’ERC i la seva sensibilitat política es manifestà ja a la UdG i en entitats del poble. Malgrat que a nivell local les sigles juguin un paper secundari, el seu republicanisme no ofereix cap mena de dubte.

Malgrat gaudir d’una ferma majoria absoluta governa conjuntament amb els dos regidors de Medinyà que es presenten sota una marca blanca de la CUP. L’alcalde Sayols té clar que ben aviat Medinyà serà reconegut com un municipi independent perquè té personalitat pròpia i són dues realitats diferents. Hi ha consens en aquest sentit entre tots els regidors municipals. Un decret franquista els annexionà a Sant Julià de Ramis i ara es busca la restitució des del Parlament de Catalunya, basant-se en la Llei de Memòria Democràtica. Tanmateix és costum que mentre la gent de Medinyà mira més cap a Banyoles, els de Sant Julià es relacionen més amb Girona. Fins i tot la manera de ballar sardanes és diferent: mentre uns ballen a l’estil empordanès, els altres ho fan a l’estil selvatà. També és cert que són dos sectors geogràfics separats per la muntanya.

Avui l’equip de govern està construint les bases del futur de la vila. Possiblement la tasca de recosir el poble no sigui fàcil, atès l’escalèxtric de vies de comunicació que pateixen com són l’AP-7, el TAV i la N-2. L’Ajuntament està ja redactant projectes per a unificar els diversos indrets -són vuit els veïnats: Pla de baix, Montagut, Les Comes, Golf, La Garriga, Sants Metges, Terri i Olivars- i ho fa tot cercant un orgull de pertinença, compartint experiències i emocions. L’interès en superar barreres arquitectòniques farà que l’antiga carretera de Banyoles es converteixi en una mena de rambla arbrada que sigui punt de trobada entre els veïns i veïnes que van diàriament al pavelló a practicar esport, a la llar d’infants, a la biblioteca o a l’escola. L’esperit de poble és un repte que cal treballar contínuament, la qual cosa hauria de ser fàcil d’entendre si es té present que gaudeix d’un dels jaciments prehistòrics més important de les comarques gironines. Kerunta fou un assentament ibèric primer i amb l’arribada dels romans Gerunda és una realitat que és una continuació de la muntanya de Sant Julià de Ramis. És un espai que es pot visitar al costat de l’església mil·lenària dels Sants Metges. A més l’Ajuntament ha restaurat l’antiga masia de Can Bota que és un bar d’esperit cultural molt interessant.

Marc Sayols reivindica la construcció de l’escola pública Castellum, que té 250 alumnes i un model pedagògic innovador. Ocupa aules prefabricades des de la seva inauguració i des de fa uns mesos la Generalitat ja compta amb els terrenys cedits pel consistori per tal de poder fer realitat aquesta necessitat educativa.

Un altre tema important que pot dinamitzar l’activitat econòmica del municipi és el polígon industrial que ja tenen dibuixat i que limita amb el ja existent de Palol de Revardit. La llum verda a aquest sòl permetrà oxigenar Sant Julià de Ramis, atès que té instal·lacions industrials repartides per diferents indrets. Algunes de les naus existents podran traslladar-se a la nova zona.

Marc Sayols es defineix com un pencaire. Té un munt de projectes al cap, però sempre tocant de peus a terra. La seva satisfacció és veure els veïns contents per decisions senzilles com la col·locació d’un banc, un mirall o una marquesina. Aquesta suma de petites iniciatives facilita la vida de les persones i un servidor públic com l’actual alcalde no estalvia esforços en aquest sentit. n

Subscriu-te per seguir llegint