Un passeig pels establiments centenaris

Fer els dinars familiars a ca la Marieta de Girona, garantia de menjar bé i casolà al cor d’una ciutat cada cop més envaïda de burguers, restaurants farcits d’alvocat i salmó per a ciclistes i propostes sovint massa cares per al menú que s’ofereix. I, en cas que un s’ho pugui permetre, comprar-se un rellotge de luxe a la joieria Pere Quera -ara anomenada Quera 1887- ubicada al carrer de l’Argenteria, que fa honor al seu nom. Anar a buscar la carn a Can Pericus de Banyoles, carnisseria de tota la vida que s’ha sabut adaptar als nous temps amb la proposta gastronòmica adjacent, i que atreu paladars tant del Pla de l’Estany com de més enllà. Delectar-se amb l’aparador de Can Farreny, a la Bisbal, entrar-hi i ser capaç de trobar-hi fins i tot allò que no estaves buscant. I, ja que som a la Bisbal, fer una incursió a la pastisseria Massot a buscar un rus de postres. O acostar-nos fins al carrer Ample de Blanes, a Ca l’Orench, a embadalir-nos amb les seves delícies i emportar-nos el millor de la seva reposteria artesana; si pot ser, acompanyada d’un bon glop de ratafia Russet.

En un món cada cop més low cost, globalitzat i precari, aquests són alguns dels establiments que la Generalitat ha reconegut enguany com a centenaris. I si ho són no és perquè siguin els més barats, els més ràpids o els més adequats a la moda del moment, sinó perquè són sinònim de qualitat, tant de producte com d’atenció al client. I que per molts anys continuïn: si desapareixen, serà un pas irreversible cap a la pèrdua d’ànima i identitat.