Any nou, problemes vells

En pocs dies encetarem un nou any que, com tantes vegades, es presentarà curull de possibilitats noves però també de constatació de problemes vells. L’ambient polític no sembla pas acompanyar als repetits desitjos de bones festes que sovintegen aquests dies més aviat com un costum educat de convivència ciutadana que no pas de sinceritat rumiada. Però el dimecres 31 els restaurants tornaran a estar plens de clients desitjosos d’acomiadar el 2025 i donar la benvinguda al 2026 malgrat les incerteses del futur.

I serà justament amb l’arribada dels primers compassos del 2026 que ens podrem adonar si les coses més aviat domèstiques han variat substancialment, especialment en la qüestió d’allò anomenat la cistella de la compra. Habitualment és en els primers dies de gener que bars, restaurants, cafeteries, perruqueries i establiments de serveis solen apujar preus apel·lant, és clar, a l’increment de l’IPC tancat a 31 de desembre. Però si l’IPC és del 3,1% posem per cas, suggereixo que els consumidors facin una senzilla operació per comprovar si efectivament se’ls està aplicant l’increment que pertocaria o, aprofitant que la inflació passa per aquí, incrementar-hi un percentatge addicional, de tal manera que en lloc del 3,1 resulta que estarem pagant un increment del 10% pel cap baix. A Girona, les oscil·lacions concretes dels preus es poden comprovar directament a les diferents parades del Mercat del Lleó. Es gent professional que ofereix gènere de qualitat, de proximitat i a uns preus raonables en funció, és clar, del producte en qüestió. Tot i que enguany alguns comerciants ja varen aplicar augments abans de festes, en conjunt, l’oferta que allí s’hi troba no deixa de ser un bon barem de com evoluciona l’economia domèstica a la ciutat dels quatre rius.

Serà però, aquest 2026 que ara comença, el darrer any que veurem el Mercat del Lleó tal i com l’hem conegut fins ara? Segurament aquest 2026 els paradistes del Lleó el viuran amb les incògnites del present i les incerteses del 2027. Efectivament, aquest any serà una mena de parèntesi perquè el següent toca renovar les llicències de les concessions i, malgrat que alguns responsables municipals han mantingut sessions informatives sobre aquesta qüestió, encara estan esperant conèixer de primera mà quins seran els objectius respecte no només de la infraestructura i els equipaments sinó la pròpia funcionalitat de servei ciutadà. Serà com fins ara amb venda diversificada de productes de qualitat/proximitat o se li voldrà donar un enfocament espectacular i convertir-lo en un remei del Mercado de San Miguel de Madrid o de la Boqueria en la seva vessant més turística? I a cavall de tot plegat, com quedarà el tema econòmic? Seran concessions al millor postor o s’establirà un equilibri que es tingui en compte la realitat de l’oferta actual amb possibles novetats que puguin incorporar-s’hi? Cal suposar que dins d’aquest proper any es posarà fil a l’agulla a la concreció del nou projecte de mercat (si és que n’hi ha) perquè el cert és que ja es comencen a sentir veus inquietes degut a les incerteses del demà.

Aquest 2026 també serà l’any en què l’Ajuntament de Girona pretén acabar d’una vegada amb la imatge llastimosa de les bosses d’escombraries escampades per terra retornant en part al sistema antic, es a dir, contenidors de brossa, de paper i cartó, de plàstic i de vidre per tal d’afavorir un sensible increment en l’evolució de la recollida selectiva. Però caldrà obrir-los amb targeta i la veritat és que hi ha molta gent que no en té (turistes de pas, residents temporals, il·legals i casuístiques variades incivisme inclòs) que tornaran a deixar la bossa al peu dels contenidors. Ja s’han repartit uns fulletons informatius però em temo que l’any vinent continuarem lamentant l’estat de deixadesa a gairebé tots els barris gironins.

Tant de bo el nou sistema funcioni perquè i es faci realitat el desig de l’alcalde de poder baixar la taxa perquè el cert és que entre la implantació i la millora als gironins ens està costant una picossada. El 2026 ens portarà les certeses d’una ciutat que enamora però manté els problemes del 2025 i els grans dubtes de futur. Això sí, rebrem l’any nou amb el toc de la Beneta catedralícia i la música per engrescar al personal. BON ANY!!!

Subscriu-te per seguir llegint