«De España, para los españoles»

Quan jo era petit escoltàvem per la ràdio un programa que presentava la destacada locutora catalana María Matilde Almendros, amb qui vaig tenir el goig de treballar a Ràdio 4 en la seva darrera etapa professional. El programa es deia De España... para los españoles. Una versió orquestral molt espectacular del tema Lady of Spain a càrrec de Ray Conniff ens convocava a entrada de fosc, quan la propagació de les ones feia que la cobertura del potent emissor arribés a tot Europa. La María Matilde començava dient: «Es un servicio de Radio Nacional, a través del Centro Emisor del Nordeste, para los españoles que nos sintonizan lejos de sus hogares». No era més que un simple programa de discos dedicats. En aquell moment hi havia més de mig milió d’emigrants espanyols a Alemanya. Això sense comptar el contingent de personal que va sortir d’Andalusia i Extremadura per a establir-se a Catalunya. Recordo que una de les cançons recurrents del programa era aquella preciosa copla, cantada pel gran Juanito Valderrama, que deia «Yo soy un pobre emigrante, y traigo a esta tierra extraña, en mi pecho un estandarte, con la alegría de España». Ben mirat la cançó ve a dir el mateix que la nostrada L’Emigrant de mossèn Cinto. Aquests dies de fred i pluja hem vist com l’alcalde de Badalona aconseguia fer fora d’un sostre indigne centenars d’emigrants. No els vol a la ciutat. He recordat que Serrat té aquella cançó que diu «Qué bonita es Badalona, en invierno y en verano, a la sombra y al solano, con sus hembras y sus hombres, sus apellidos, sus nombres, su sexo y su domicilio, en su carnet de identidad». Hem vist imatges molt tristes i en seguirem veient perquè tenim un problema de proporcions oceàniques amb el tema d’encabir dignament els que han vingut i els que vindran, que són els que acabaran cotitzant perquè cobrem les pensions. Però, de tot el que hem vist, el que més m’ha entristit ha estat veure un grup de veïns irats mirant d’impedir que Càritas allotgés una nit els migrants a l’aixopluc d’una parròquia. Potser aquests veïns farien bé de repassar el seu arbre genealògic i preguntar-se d’on venen ells. No m’estranyaria que ells mateixos, aquests dies de Nadal, hagin enviat als seus contactes una felicitació amb la imatge d’un pobre fuster i, damunt d’una mula, la seva dona a punt de parir, buscant un lloc per a passar la nit. Bon any i fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint