Extremadura: quan les urnes desmunten el relat

Sense consignes ni eslògans. Només fets. Els resultats de les eleccions autonòmiques del passat diumenge a Extremadura dibuixen un escenari polític clar, incòmode per a alguns i revelador per a molts. El PSOE ha patit una forta davallada, el PP ha estat el clar guanyador i Vox ha protagonitzat una pujada molt significativa, fins a doblar pràcticament els seus resultats.

Aquesta realitat desmunta d’arrel un dels relats més utilitzats pel PSOE durant els darrers anys: el del temor permanent a «l’extrema dreta». Un discurs que ja no s’aguanta quan desenes de milers de ciutadans opten democràticament per una opció política que, en algunes províncies, s’ha convertit en la segona força més votada. Ignorar aquests vots o pretendre aplicar cordons sanitaris no és cap exercici de responsabilitat democràtica: és menysprear la voluntat popular.

Això té un nom: democràcia. I en democràcia, els vots compten, agradin o no.

El PP, amb la senyora Guardiola al capdavant, s’ha quedat a les portes de la majoria absoluta amb 29 diputats. Un resultat sòlid, però que obre un escenari complex de governabilitat. Vox farà valer els seus vots, pressionarà i negociarà, com li correspon. El PSOE, per la seva banda, ja ha deixat clar que no contempla l’abstenció, optant novament pel bloqueig abans que per facilitar l’estabilitat institucional.

Tot plegat no és un fet aïllat. Extremadura no és una excepció, és un símptoma. A Espanya s’està produint un canvi de cicle polític evident, fruit del cansament social, de la inflació del relat i d’una manera de fer política més centrada a resistir al poder que no pas a governar amb eficàcia.

Que el president Pedro Sánchez no ho vulgui veure no altera la realitat. Les urnes han parlat amb claredat. I quan la política ignora de manera sistemàtica el missatge dels ciutadans, el problema no és el votant. El problema és no voler escoltar.