Jordi Viñas i Marc Puigtió, estils oposats a ERC

Governar un ajuntament no és tasca fàcil, tots tenen la seva complexitat, però a Salt menys, a causa de l’heterogeneïtat del seus veïns (89 nacionalitats diferents, amb un 40% de població estrangera) i el baix nivell de renda per càpita. Malgrat tot, Jordi Viñas deixa l’alcaldia amb el mèrit d’haver rebaixat la tensió d’aquells anys convulsos que havia viscut el municipi. Sense fer fressa, ha sabut governar amb discreció i eficàcia, dialogant i pactant per falta de majories absolutes.

«Volem trencar la dinàmica de la crispació i del “i tu més”», va declarar a Diari de Girona en la campanya electoral de 2015, després de la qual va ser investit alcalde, contra tot pronòstic, no endebades encapçalava una candidatura, la d’ERC, que en les anteriors eleccions de 2011 s’havia quedat sense representació al consistori. Es va beneficiar de l’aferrissada confrontació que havien mantingut durant uns quants anys Jaume Torramadé (CiU) i Iolanda Pineda (PSC). Tot i que CiU, amb sis regidors, va ser la força més votada en aquelles eleccions de 2015, Torramadé i Pineda van perdre tres regidors cadascun, en un vot de càstig dels electors pels seus enfrontaments. Torramadé, a més, duia a la seva motxilla la polèmica dimissió com a president de la Diputació dos anys abans.

En aquest escenari, Jordi Viñas va estar en el lloc just i en el moment adequat i va saber aprofitar les ànsies de canvi d’un sector de la població saltenca. Va accedir a l’alcaldia amb el suport del PSC, la CUP i Canviem Salt, i així fins al passat 10 de desembre: deu anys i mig. En un municipi fragmentat, ha quedat sempre lluny de les majories absolutes. Per tant, s’ha vist obligat a negociar permanentment, unes vegades amb CiU, d’altres amb el PSC, i també amb la CUP. És evident que tota gestió política és interpretable, però Jordi Viñas, a banda d’haver resolt amb eficàcia els grans temes (el projecte del nou Campus de Salut, ja iniciat pel seu antecessor, Jaume Torramadé, i la compra de l’antiga Gassol per 5,5 milions d’euros), ha reduït l’endeutament del 106% al 43% i, sobretot, ha sabut pacificar una convivència que a Salt sempre penja d’un fil.

Per dur a terme aquesta eficaç gestió com a alcalde, Jordi Viñas no ha hagut d’amagar, ni de bon tros, les sigles del seu partit, ERC, ni desautoritzar companys de partit, com sí que pretén fer Marc Puigtió, a Girona. Des de fa setmanes, Puigtió ens està dient que el partit pel qual va ser alcalde de Sant Julià de Ramis durant nou anys no és de fiar, que millor la seva cara que la de la històrica ERC. Per això, com que ell està per sobre del bé i del mal, té la intenció de presentar-se a les eleccions amb la seva marca personal: Moviment Gironí.

Sempre he desconfiat dels polítics que amaguen les sigles del seu partit polític. O milites, o no, ningú t’obliga a ser d’una determinada formació. Prefereixo més la gent terrenal, amb les seves virtuts i defectes, amb els errors i encerts. Perquè, al final, Marc Puigtió és un grimpaire encantat d’haver-se conegut, que no ha vingut a canviar res, per molt que ell es presenti com un Rei Mides que pretén salvar els republicans de la ciutat de Girona, orfes d’un lideratge com el seu. Això sí, en l’interregne, s’aprofita d’ERC per mantenir-se com a vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, cosa que li permet percebre 37.000 euros anuals per una dedicació parcial de vint hores setmanals (no està gens malament per a una institució totalment prescindible), i continuar com a regidor d’Hisenda, Transparència i Participació a Sant Julià de Ramis, cobrant dietes, més les despeses «pel desenvolupament del seu càrrec». I, com que sap que ha aterrat igual que un elefant en una cristalleria, ha omplert de familiars i amics la secció local d’ERC. Per tant, amb aquest bagatge, lliçons de puresa, cap, ni una. Igual que tots, o pitjor. De la mateixa manera que s’ha de ser molt deslleial i deshonest per contradir públicament l’acord que els actuals regidors d’ERC a Girona han beneït entre l’Ajuntament i la Generalitat per preservar el parc Jordi Vilamitjana. Home, una mica de decència, que són els teus companys de partit. Ja tindràs temps de marcar perfil quan arribi la campanya electoral. Oriol Junqueras li deu el suport que va rebre en la seva candidatura a la presidència d’ERC, però temo que pot fer un pa com unes hòsties amb companys de viatge com Marc Puigtió.