Les sobretaules de les festes

Festes a Girona. Com que el 25, el 26 de desembre i l’1 de gener gairebé tot és tancat, moltes famílies comparteixen llargues sobretaules. Algú treu una loteria. Qui canta els números ha de fer esment de què fa referència cadascun, o inventar-s’ho si vol. El 16 va acompanyat dels setze jutges, que fan referència al popular embarbussament català. Algú ho intenta: «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat». El 88, les mamelles de la Paula. L’11, les torres bessones.

Deu ser que el surrealisme afecta la regió, juguem al cadàver exquisit. Cada persona respon una pregunta en un paper, el doblega i el passa sense veure l’anterior, i al final es llegeix una frase absurda completa. És un joc simple i beneit; no fem servir paraules grolleres per la presència de nens, però resulta divertit per les frases que es construeixen producte de l’atzar. Així surten coses com: «El Negre del WhatsApp i Puigdemont ballen un tango, Maduro els veu i diu: un altre cop fent porqueries d’amagat!».

Recordo Nadals jugant al truco argentí, i molts altres jugant al quiz suec o a la botifarra. Potser depèn del lloc on ets. A l’Argentina, sota la calor del desembre, ens tiràvem a la piscina de nit. A Göteborg ballen vallenatos mentre, darrere la finestra, el paisatge nevat sembla sortit d’una postal d’on (diuen) viu el Pare Noel.

La família, al final, sempre hi és, del tipus que sigui la teva família. La que tries: amics, parelles, animals domèstics, o aquella altra amb la qual comparteixes llaços polítics o de sang. També hi ha les xerrades. Al final, els temes que sortiran a Girona són un clàssic: es parlarà de la independència de Catalunya, del poc ús del català o que han vist passar molt a prop una família de senglars.

Detesto els jocs electrònics, odio la Nintendo. Però segueixo el lema: «Si no pots amb ells, uneix-t’hi». Així que em descarrego Roblox i jugo diverses partides a L’Adversari amb la meva filla adolescent i el meu fill de vuit anys. Se’m dona fatal. Els nens semblen decidits a matar el pare, una cosa molt freudiana; els encantaria fer un tòtem amb el meu cap.

Durant la resta de l’any gairebé no hi ha temps per a sobretaules tan llargues. És una cosa que es dona, sobretot, durant les festes, i que pots detestar o enyorar en el futur. D’adolescent les odiava i n’escapava. Ara, d’adult, crec que ens recorden que la veritable tradició i el millor de les festes és compartir temps i memòria amb qui estimem (molt o no tant). És en aquestes sobretaules on allò ordinari esdevé memorable.