Educació (re)evolucionària, mur al feixisme

Els resultats demoscòpics efectuats en el món occidentals en aquests últims anys posen de manifest l’existència d’un clar gir ideològic de la població i, un ascens global dels postulats populistes de l’extrema dreta destacant-se que un elevat percentatge prové del món jove. Resulta inexplicable aquesta direccionalitat del jovent donat que és l’edat de l’inconformisme i el desig de canvi per assolir un món més igualatori i solidari, valors antagònics de les ideologies feixistes farcides de discursos d’odi.

Aquest marc sociològic on la democràcia i els drets humana estan en perill mostra la profunda crisi dels sistemes polítics democràtics i la necessitat d’entomar amb serenitat un procés de reconversió ideològica. En bona mesura el problema posa en evidència l’existència d’un profund analfabetisme polític de la societat, la qual és incapacitat de saber analitzar la repercussió dels postulats feixistes sobre les persones i la societat, com també la incapacitat per saber discernir la desinformació planificada a través de les interessades «fake news».

La causalitat que se’n deriva d’aquest analfabetisme ve determinada en bona mesura al plantejament del sistema educatiu que configura i construeix una cosmovisió de la societat occidental i de les persones que la formen fonamentada en el mercantilisme, la competitivitat, l’acriticisme i el «tantsemenfotisme».

Tenint en compte que l’objectiu essencial de l’educació és potenciar el desenvolupament integral de les persones per tal que cadascuna pugui col·laborar en la construcció d’una societat cada vegada més justa i en plena llibertat, és a dir on els Drets Humans siguin, cada dia, més reals, presents i efectius, es fa palès, avui, més que mai, de la necessitat d’una educació formadora d’esperit crític i del compromís en l’acció, o sigui, una educació que potenciï l’evolució positiva dels valors humans. Cal implementar, conseqüentment, les bases d’una educació (re)evolucionària en confrontació a una educació centrada, primordialment, en la transmissió de coneixements i sabers, el que Paulo Freire anomena com a «educació bancària» on l’acceptació incondicional i la submissió són la base de la construcció dunes personalitats dòcils i manipulables.

L’escola té per finalitat la construcció d’una determinada societat amb una determinada tipologia i model de persones, per tant l’escola i la seva acció és sempre una acció política. D’aquí i no és gens d’estrany, que sempre el que primer fa una dictadura és controlar l’educació.

Fer front a les derives ideològiques de l’extrema dreta implica assumir canvis conceptuals i metodològics a l’educació, de manera que aquesta no pot estar sostinguda sobre els pilars de la neutralitat i l’autoritarisme sinó en la capacitat crítica i dialògica i en el compromís actiu. És, doncs, aquest sociològic analfabetisme polític, causat per una errònia però sí intencional direccionalitat educativa, un de les factors primordials de l’expansió de l’extrema dreta la qual ve potenciada per la poca implicació ciutadana en la lluita social, pel silenci social davant la injustícia i per la seva gran facilitat en ser manipulada ideològicament.

L’educació crítica (re)evolucionària es fonamenta en l’objectiu d’aconseguir que tota persona pugui tenir la capacitat d’analitzar a qui beneficia i a qui perjudica el que es fa o es pretén que es faci i això significa capacitar per permetre que hom sàpiga analitzar com funcionen les relacions i dominàncies del poder (polític i econòmic) i com això li afecta personalment i a la societat de forma global. Tenim clars models a seguir com poden ser, entre d’altres, els postulats de Lorenzo Milani, de John Dewey, de Celestine Freinet, d’Adolphe Ferriere, de Paulo Freire, de Mauricio i Rebeca Wild o del nostre Francesc Ferrer i Guàrdia.

Sota aquestes premisses i paràmetres, l’educació és i ha de ser el motor fonamental per a la transformació de les persones mitjançant una adequada alfabetització política que com diu Freire si bé «l’educació no canvia el món si pot canviar a les persones que podran canviar el món».

Subscriu-te per seguir llegint