L’oasi de Nadal i d’Any Nou

Quan arriben els aires de Nadal, un any rere l’altre, sembla que tots, creients i no creients, espongem els nostres cors, reactivem els bons sentiments, valorem la família i enyorem els que ens han deixat. Recordem la nostra infantesa i les trobades familiars, quan la il·lusió omplia els nostres cors i el temps semblava aturar-se, però ja no tenim temps per reposar les coses, de reflexionar, de retrobar la nostra intimitat i dedicar temps als que estimem. Vivim amb massa presses, instal·lats en la provisionalitat permanent, en les contínues novetats, amb molta tecnologia i multitud de missatges, però sense cor, sense l’escalf de la nostra veu, la nostra mirada i els nostres sentiments. Ens fan saber les últimes notícies d’una guerra llunyana o els capricis o decisions d’algun mandatari mundial, però ens oblidem d’escoltar a qui tenim al costat o de conèixer els nostres veïns.

Curiosament, tot i estar rodejats de gent, més que mai, la solitud no volguda és una realitat cada cop més present a la nostra societat, que viu desorientada quant a prioritats. Es valora més l’èxit momentani que el treball humil, persistent i sacrificat; es té temps per anar a fer viatges o acudir a espectacles i escasseja el temps per compartir amb fills, pares, família i amics. La tecnologia avança imparable, però l’estimació, l’atenció, l’escolta, la paciència i l’afecte disminueixen. Ens aboquem a les coses externes i ens oblidem de la nostra intimitat, del nostre interior. Les compres consumistes, els regals o els diners no poden substituir la companyia afectuosa, la mirada sincera, l’abraçada fraternal ni l’estimació desinteressada. I això no ho pot substituir ni un correu electrònic, ni YouTube, ni WhatsApps.

Pel que fa al nou any que aviat encetarem, les bones intencions i els bons propòsits reneixen com en anys anteriors, i és bonic i desitjable que així sigui, però el temps apaivaga tossudament els possibles bons resultats, sigui per manca de voluntat, per renúncia a la constància o per mil excuses acomodatícies.

No dubto que tota la bona gent, que és la immensa majoria, desitja un món més fraternal i més just, una societat més inclusiva i solidària, i que voldríem que els valors del Nadal es fessin realitat durant tot l’any, com diu alguna cançó. Però ens cal trencar amb la indiferència, amb l’aïllament envers els que tenim més al costat; ens hem d’atrevir a reivindicar la bondat, la humilitat i el respecte per avançar cap a un món més humà, en el qual la convivència fraternal impulsi la pau i la justícia a tot el món.

Per aquestes festes de Nadal i Cap d’Any us desitjo a tots salut, pau i amor, i que us acompanyin tot el 2026.

Subscriu-te per seguir llegint