Girona bull d’activitats

Aquest 2025 que és a punt d’acabar va començar amb un cicle de conferències organitzades per l’ajuntament i l’Institut d’Estudis Gironins, que anaven sobre la commemoració del 2.100 aniversari de la fundació de la ciutat a càrrec de Gneu Pompeu Magne, l’any 75 abans de Crist.

Aquests esdeveniments commemoratius es perllongaran encara aquest proper 2026 amb més xerrades, exposicions i un congrés .

Servidor ha llegit molt sobre el tema i també ha anat a molts dels actes que s’han organitzat. De fet, sóc un habitual de la Girona cultural, atès que vaig a moltes conferències que s’organitzen a la Casa de Cultura, a la biblioteca Carles Rahola, a la Fundació Valvi i esporàdicament també em veuen el pèl els Amics del Museu d’Art, a l’ADAC i tot sovint, la gent de l’Agenda Llatinoamericana,...

Ara que s’acaba el 2025, m’he proposat fer un resum dels actes culturals de Girona en els que he participat. Aquesta idea em va venir la diada de la Puríssima, mentre era a la Catedral gaudint del concert del Messies participatiu.

En aquest recital es varen poder sentir diverses peces d’El Messies del músic germanobritànic Frederic Händel, amanides amb la lectura de fragments de l’obra La Resurrecció de GF Händel escrita pel nostre admirat Stefan Zweig.

L’endemà, vaig assistir a la Casa de Cultura a la xerrada que va oferir el periodista badaloní Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, una de les persones que presumeix d’estar més ben informada en aquest país i en l’altre.

Dins aquest 2025 hem pogut assistir, també a la Casa de Cultura, a un interessant cicle de conferències que tractaven un tema interessant, Crisi de la democràcia i límits del liberalisme. Aquesta proposta orquestrada des de la càtedra Ferrater i Mora que dirigeix el professor i amic Joan Vergés, ha comptat amb la intervenció de professors de l’UDG i personalitats vingudes de Barcelona i Madrid.

Un altre tema que segueixo de prop i que també ha tingut el cicle enguany a Girona és el canvi climàtic. Els melòmans gironins tenen un ampli programa de concerts que tenen lloc a l’Auditori, a la Mirona, en el Sunset, a la Fundació Valvi,...

Com a lliure pensador, seguidor de la filosofia d’Spinoza, sóc un panteista que creu en la natura i el cosmos treballant contínuament, conjunta i en perpètua evolució. Tot això te l’origen en el famós Big Bang, un fenomen del qual se n’ha parlat abastament.

Aquest esperit cosmològic s’ha pogut flairar en la Devesa tardoral i dins la seu gironina tot escoltant l’orgue, finalitzat no fa massa per l’ADAC, i els cors refilant les notes d’El Messies ... i com a vell pintor dels plàtans de la Devesa, també he estat atent a les darreres caigudes d’arbres, en aquest pulmó verd de la ciutat. Darrerament, he llegit amb interès les aportacions que han fet entesos en la matèria, com ara el doctor/enginyer forestal Narcís Motjé (Per què cauen els plàtans de la Devesa ), que escrivia un article d’obligada lectura en el Diari de Girona el passat 24 de juny.

També hem estat presents en actes de defensa del medi ambient a la ciutat i hem escrit a favor de salvar el parc Jordi Vilamitjana. Per cert, sembla que l’alcalde de Girona que des que ocupa la batllia de la ciutat tenia el polze avall, podria a darrera hora reconsiderar la seva postura i plantejar-se la preservació d’aquest magnífic parc de can Gibert. Si és així, celebrarem la tornada de la CUP a les postures que defensava quan era a l’oposició.

Un altre tema que ha qüestionat la política municipal enguany ha estat la gestió nefasta dels residus. La ciutat amb la Madrenas era bruta, però ara està pitjor. Al costat dels contenidors sembla un autèntic femer, està ple de deixalles de tot tipus, mobles, plàstics, cartrons, vidres,... El consistori ha promès posar-hi mà aquest 2026, a veure si serà veritat.

Tornant al nostre repàs cultural de 2025, no ens podem oblidar de les nombroses presentacions de llibres que es fan a la ciutat. Particularment actives en aquesta feina hi ha la Llibreria 22 i Les Voltes. Dels que s’han presentat enguany recomanem l’Agenda Llatinoamericana i Palestina des de dins, escrit per la combativa periodista Cristina Mas.

En aquest resum cultural de l’any, no ens podem oblidar de la feina que fa la Fundació de la Clínica Bofill, impulsada pel metge internista Dr. Campo Echevarría. Aquest 2025, entre moltes propostes, hem pogut sentir a Xavier Pla parlant de Salvador Dalí i Josep Pla o al mateix Dr. Campo parlar-nos de Caravaggio.

Una altra conferència que no em vaig voler perdre és la que va donar l’advocada Paloma Llaneza per Santa Teresa, a la Casa de Cultura Els nous senyors feudals. Com les Big Tech busquen governar sense ser elegides, emmarcada dins el cicle Un espia a la butxaca.

Dins aquesta mateixa línia destaquem la dissertació Tecnofeixisme Space X i la distòpia de la vida a Mart, Més enllà de la servitud dels protocols, que també té el seu llibre publicat aquest 2025.

La vigília de Sant Narcís ens va entusiasmar la conferència que va dictar el professor de filosofia moral de la Universitat de Girona Joan Vergés i Gifra intitulada El dia que Elon Musk va comprar l’aire que respirem.

Aquest mes de novembre ho varen brodar amb el cicle La revolució de les dades: Big data, IA i computació quàntica. Si haguéssim de premiar amb un Oscar a la conferència més reeixida de l’any, ben segur que el donaríem al professor sevillà Adán Cabello Quintero, que va impartir una lliçó magistral, també a la Casa de Cultura, tot parlant del tema Física Quàntica, 100 anys de malentesos.

Tots aquests cicles tenen un gran interès, però apleguen majoritàriament a un auditori format principalment per jubilats i alguns universitaris. No ens enganyem, el gran públic continua preferint el pavelló de Fontajau i l’estadi de Montilivi, malgrat que l’equip estigui en descens.

Subscriu-te per seguir llegint