B9, la tempesta perfecta

Les tempestes perfectes sempre ens sorprenen amb la guàrdia baixa a pesar d’una mala mar que no presagiava res de bo, el desallotjament dels immigrants de l’antic institut B9 de Badalona ha estat la tempesta perfecta, si mirem la foto instantània dels fets, que es treguin les persones que malvivien en un edifici, però que els donava companyia i escalf, per deixar-los a una intempèrie freda i plujosa en dies de Nadal, és una decisió rivetejada de crueltat, l’auto en què la jutgessa ordenava el desallotjament especificava que s’havia de preveure on donar aixopluc a les persones afectades, una crueltat que podria perdre els seus contorns més afilats si es tenen en compte alguns matisos, com ara si les entitats socials havien fet els deures, si la gent que ocupava el B9 havien o no demanat ajuda, o el fet que els veïns propers al bloc ocupat visqueren el desallotjament com un, ja era hora!, i que dona suport a l’alcalde Albiol quan diu que B9 s’havia convertit en un niu de delinqüència, drogues, prostitució...

Hi ha una altra mena de crueltat, més sibil·lina i cínica, permetre l’entrada a tots els immigrants que ho desitgin i una vegada en territori espanyol escampar-los arreu amb autocars, ara macos espavileu-vos!, imagineu-vos com s’han d’espavilat unes persones de diferent cultura, sense conèixer l’idioma, sense conèixer a ningú, i molts d’ells sense un ofici o una destresa laboral que els permeti trampejar encara que sigui d’estranquis la incertesa del futur immediat, i evitar caure en mans d’empresaris sense escrúpols, i davant aquest panorama, el govern central, el PSOE, que té les competències en immigració, treu pit per una gestió progressista i multicultural que ha fet d’Espanya terra d’acollida i d’oportunitats, perquè a veure tots som fills de Déu, sense que importi el color de la pell i el compte corrent, ni si s’ha comès algun delicte, no va tenir pietat Crist crucificat del lladre situat a la seva dreta en el mont Gòlgota que li manifestà el seu penediment!, commovedor, sí, però la realitat és que la política del govern central en immigració consisteix a passar l’escombra i amagar la brutícia sota la catifa.

Albiol, l’alcalde de Badalona, davant les recriminacions que se li han fet sobre com ha tractat els immigrants okupes, ha respost que no perdin el temps en criticar-lo, que acullin a casa seva els immigrants que vulguin, sí, un punt de demagògia per part seva, però posa el dit a la nafra de la hipocresia, fa dies es va celebrar a Barcelona una cursa antiracisme, organitzada pel sindicat de manters -que jo sàpiga el top manta és il·legal i si ho és també ha de ser il·legal el seu sindicat, però com hi ha lleis que tenen la virtut de la versatilitat, d’aplicar-se quan convé, les autoritats decidiren fer els ulls grossos per no sentir-se a dir xenòfobs o racistes– al final de la cursa cares conegudes, amb gotes de suor al front, manifestaven que Catalunya havia de ser terra d’acollida, doncs bé, com és que els participants de la cursa, juntament amb articulistes, tertulians, que els ha semblat horrorós el desallotjament i que molts d’ells han vist en les tendes de campanya sota el pont de l’autovia de Badalona, on es refugiaren molts dels immigrants desocupats, amb l’establia de Betlem on nasqué el salvador, no han acollit un immigrant? Ser eloqüent en l’oratòria, tenir bona ploma, aparentar ser bona gent, introduir la paraula racista en cada frase és una cosa, estar disposat a carregar la creu d’una humanitat afligida és una altra, una creu molt pesada perquè guarda el record d’un sofriment mil·lenari que poques espatlles són capaces de suportar.

Subscriu-te per seguir llegint