Balanç

Aquests dies tot han estat llistes sobre el que ha pagat la pena i el que no del 2025, grans proclames sobre el que hem viscut col·lectivament i individualment, i per descomptat les primeres previsions del que passarà a càrrec de persones que basen la seva expertesa en el que veuen a les xarxes socials. Però al final el bon balanç d’un any, de qualsevol any, és la constatació que això que anomenem vida és la perfecta i desafiant suma entre el millor i el pitjor. No hi ha anys rodons, perquè no hi ha existències rodones, com tampoc hi ha vides solucionades (un concepte que, a la modernitat, és més tendenciós que mai) ni felicitats completes. Hi ha qui deriva la balança a conveniència, i és cert que pot guanyar la part positiva, però faríem bé de no apartar la mirada del que va malament, que sempre ens diu més de nosaltres i del nostre futur del que voldríem reconèixer. De la mateixa manera, hi ha drames tangibles, que hi eren i hi seran, i per tant situar-los en l’any que rebrem no és cap temeritat. El veritable parany és creure’s que aquelles coses que amenacen la nostra quotidianitat són destriables en funció del període que vivim. Dit d’una altra manera, ens encanta pensar que els punts d’inflexió es poden associar al calendari, però les derives actuals del món, com també acostuma a passar amb els conflictes més íntims, no hi entenen de bons propòsits i promeses de futur. Estem en un abisme, un de real, i no n’hi ha prou amb vaticinis o manifestos. Del que es tracta és d’actuar, d’aturar la caiguda abans que sigui irreversible. Hi pensem poc per una qüestió de supervivència, però els anys 2000 és allò que alguns vèiem dibuixat en distopies literàries o cinematogràfiques, però sempre confiàvem en un gir de guió que els fes més sostenibles. Però ara que hi hem arribat resulta que aquelles faules fantàstiques van tenir més raó del que mai ens hauríem imaginat. Regressió, feixisme, intel·ligència artificial. Hem creat la tempesta perfecta i ja hem perdut el tren de les lamentacions.

Subscriu-te per seguir llegint