Netejar Badalona?

Al voltant de Nadal hem estat testimonis de la ignominiosa aplicació de la sentència judicial de desallotjament d’un edifici municipal per part del govern municipal de Badalona. La sentència disposava el desallotjament amb atenció a les necessitats que el fet provoqui en les persones afectades. Aquesta cura és una obligació municipal com a titular de la finca i com a administració competent en situacions d’urgència social. Res d’això ha fet l’alcalde Garcia Albiol, el de «netegem Badalona» en la seva campanya electoral. Ben al contrari, empaita a persones desallotjades de qualsevol lloc on pretenen arrecerar-se, provocant més inseguretat, sense aconseguir un fet obvi, els afectats no desapareixen per art de màgia.

Aquests fets, més enllà del patiment de les persones, són la prova que no hi ha solucions fàcils, demagògiques, a temes complexos. Però l’extrema dreta i la dreta extrema de García Albiol s’entesten a prometre accions contundents i ràpides, sense explicar que, a més d’il·legals, provoquen més problemes que el que diuen voler solucionar. De fet, quan instiguen l’odi per la criminalització indiscriminada de tot un col·lectiu, quan s’usa la tribuna d’una alcaldia per a difondre’l, s’acaba provocant concentracions xenòfobes com les dels individus que impediren l’acollida d’urgència davant d’una església i d’un alberg municipal a la ciutat. La demagògia té curta volada davant la crua realitat.

Això no treu que deixar podrir els problemes, acceptar que la gent malvisqui al carrer i/o en indrets sense cap condició de salubritat, i amb perill per a la seva integritat, no és cap solució. La co ncentració de quatre-centes persones en un edifici municipal en mal estat no s’hauria d’haver produït i menys deixar passar tant de temps. Em nego doncs a estigmatitzar els veïns que han hagut d’aguantar anys i panys aquesta situació, em nego a pensar que Badalona, que en el darrer segle ha estat una de les ciutats que més emigrants a acollit i integrat, sigui racista. Badalona, com altres ciutats de Catalunya té un problema i es diu pobresa.

Quan el capitalisme se’n desdiu de les responsabilitats amb la mà d’obra que necessita, li paga uns baixos salaris i deixa al mercat especulatiu que li pugui satisfer totes les altres necessitats, habitatge, energia... a uns preus que no pot abastar, necessita ser corregit pels poders públics. El legislatiu limitant o fins i tot prohibint la intrusió del mercat especulatiu en allò que és de primera necessitat, com l’habitatge i l’energia. L’executiu destinant els recursos necessaris per cobrir aquestes necessitats i assegurar les competències i la coordinació de les diferents administracions implicades, no deixant als ajuntaments sols. I el judicial, amb més recursos públics, sent més àgils, assegurant amb les seves sentències, destriar el gra de la palla i sent durs amb els delinqüents, perquè la gran majoria puguem viure en la llibertat que dona la seguretat. n

Subscriu-te per seguir llegint