La carta als Reis del Girona FC

El 2024 va ser un any de somni per al Girona. Es va practicar un futbol que va enamorar no només a nivell nacional, sinó també més enllà de les nostres fronteres. Es va aconseguir una històrica classificació per a la Champions, amb victòries vibrants com la remuntada contra el Barça o la viscuda davant l’Atlètic de Madrid a Montilivi. Tot plegat va ser tan extraordinari que, com a punt culminant, el club va ser nominat entre els millors del món a la cerimònia de la Pilota d’Or.

Doncs bé, el 2025 ha estat tot el contrari. Ja no és només que l’equip no enamori; és que, deixant per un instant la vessant futbolística (ja hi aprofundirem en una altra ocasió), el camí que ha anat adoptant el club ha generat un sentiment de desafecció entre els dirigents i l’aficionat. Tornant a l’aspecte purament esportiu, el Girona ha estat el pitjor equip de tots els que han completat l’any natural a Primera Divisió. De classificar-se per a la Champions a convertir-se en el pitjor equip de la categoria en només dotze mesos: 31 punts de 111 possibles. Només escriure-ho ja fa venir esgarrifances. Per sobre, Mallorca amb 36 i la Reial Societat amb 38, aquesta última amb una recent destitució buscant un canvi des de la banqueta. Deixant el catastrofisme a banda, tot i els números tan desastrosos que es presenten, encara hi ha temps per a salvar la temporada. Això sí, la carta als Reis no hauria de ser curta, ja que és evident que la plantilla va molt justa d’efectius i que hi ha tres o quatre posicions que cal reforçar si es vol lluitar per continuar un any més a Primera Divisió.

De moment, sembla que la primera incorporació serà Echeverri. Un altre mitja punta per a la col·lecció, la gran debilitat de la direcció esportiva. Veurem com surt, però és un jugador que arriba després de fracassar a Leverkusen i d’haver deixat clar a l’estiu que no volia jugar a Girona. El fet de ser extracomunitari, obliga la sortida de Solís o Asprilla, jugadors que s’han devaluat els darrers dos anys i que, en cas de vendre’ls, sembla bastant complicat recuperar-ne la inversió.

De feina per fer n’hi ha molta. Livakovic sortirà, per la qual cosa caldrà buscar un altre porter. Ter Stegen, tot i que necessita jugar per anar al Mundial, sembla avui dia una autèntica utopia pel seu salari prohibitiu. Una opció seria utilitzar la via City amb porters com Trafford o Stefan Ortega. Una altra seria buscar-lo a la mateixa lliga amb noms com Diego Conde del Villarreal o Dimitrevski del Valencia.

En defensa, el panorama tampoc és gaire més optimista: cal un perfil de jugador que pugui cobrir tant la posició de central com la de lateral esquerre. Sobre la taula, noms com el de Mika Mármol. D’un perfil similar serien Diogo Leite o Jorge Cuenca.

Passem a la zona on es construeix el futbol i que malauradament està pràcticament òrfena des de la marxa d’Aleix Garcia. Un equip que planteja una proposta atractiva, que aspira a ser protagonista amb la pilota i a dominar els partits a través de la possessió, presenta un doble pivot format per Witsel -jugador que actuava de central les darreres temporades- i Iván Martín, un mitja punta reconvertit. I que no es refredin, perquè només queda Solís per cobrir la posició, i amb ell s’hi compta ben poc. En resum, un despropòsit absolut que cal solucionar aquest hivern com més aviat millor. Aquí anoto els noms de Jensen del Brentford o Shaparenko del Dinamo de Kiev, que ha sonat recentment.

Finalment, és imprescindible incorporar un davanter amb característiques diferents de Vanat o del mateix Abel. Pel que s’ha vist fins ara, no semblen jugadors capaços d’actuar com a única referència ofensiva de l’equip. A banda de tenir poc gol, els falten qualitats pròpies de davanter centre i, en la majoria de duels amb els centrals, acaben sortint-ne perdedors. De noms n’hi ha molts, però n’aportaré dos de jugadors que acaben contracte el 2026 i que, a priori, podrien encaixar dins el mercat del Girona. Un és Sinayoko, que porta 6 gols amb l’Auxerre a la Ligue 1 i que actualment es troba disputant la Copa Àfrica amb Mali on ja ha anotat 2 gols. Un altre, el de Jonas Wind, jugador danès del Wolsfburg i que aquest any no està disposant de massa minuts, tot i haver tingut bones xifres els darrers anys.

Veurem com es presenta aquest mes de gener, amb partits molt importants que marcaran el rumb de la temporada. Sense Ounahi, les mancances de l’equip queden encara més al descobert, i caldrà trobar alguna figura més que l’acompanyi per a intentar mantenir la categoria. És temps d’esperança i cal confiar que es facin les coses millor del que s’han fet en els darrers mesos per tal de capgirar la situació. El 2026 serà impossible que iguali el 2024, però el Girona encara és a temps de decidir si el 2025 queda només com un anecdòtic mal any o com el principi de la caiguda d’un equip que va meravellar a tothom.