Carta d'un lector: "Quan l'esperança depèn de l'atzar, alguna cosa falla"

Creure en un cop de sort

Eudald Puigmal | Manresa

Cada desembre veig que persones del meu entorn (classe treballadora, sous ajustats, finals de mes difícils) es gasten centenars d’euros en loteria. Ho fan per cansament, perquè la loteria s’ha convertit en la promesa col·lectiva que la vida pot canviar sense haver de lluitar. Després del sorteig hi haurà uns quants afortunats. Però la majoria continuarà on era. Així i tot, molts hauran jugat amb més fe en un número que no pas en la capacitat dels governs per garantir un futur digne.

La loteria no és el problema. Ho és el context que la converteix en refugi. Quan l’esperança depèn de l’atzar, alguna cosa falla. Mentre celebrem la il·lusió, acceptem com a normal la precarietat quotidiana. Potser ens hauríem de demanar per què tanta gent necessita creure que només un cop de sort pot fer que tiri endavant. Perquè una societat justa no hauria de vendre esperança en dècims.