Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

Eleccions a Extremadura

Aquest article es va escriure immediatament després de les eleccions a Extremadura i el deixo com el vaig escriure el dia següent amb els resultats en calent.

Anem per l’anàlisi dels resultats que crec que no pot diferir molt del que s’ha publicat. La candidata del PP aconsegueix la victòria però hauria de reflexionar si li valia la pena un avançament electoral que sols ha beneficiat de veritat a Vox que, òbviament, pujarà el llistó de les seves demandes. Les seves proclames de que volia governar en solitari o fer les seves polítiques sense les exigències de Vox, s’han fet miques sense pal·liatius possibles. El resultat del candidat socialista és una patacada difícil de digerir, un fort descens que hauria de fer reflexionar seriosament sobre el candidat i l’estratègia als responsables extremenys i a tots els socialistes. Els grans guanyadors són els de Vox que casi doblen el número de vots i diputats, els únics que realment es poden sentir guanyadors. A l’esquerra del PSOE, la coalició «Unides per Extremadura» formada per Podemos, Izquierda Unida i Aliança Verda que tenia el suport des de fora de Sumar, ha guanyat 4 diputats però donava la baixada dels socialistes, realment poc han recollit de la pèrdua socialista i així en total l’esquerra passa de 31 a 25 diputats. En el pla esquerra dreta, la dreta guanya clarament, el bloc PP-Vox que tenia una avantatge d’un diputat en les anteriors eleccions (recordin que PP i PSOE tenien el mateix nombre de diputats però eren els socialistes qui havien guanyat les eleccions per nombre de vots i va governar el PP amb Vox perquè aquests superaven el bloc d’esquerres per 1 diputat) passa ara a tenir una avantatge de 15 diputats.

Ara què toca fer? Els diré el que penso sense embuts. Primer de tot el líder dels socialistes ha de dimitir i passar el timó de l’oposició a algú altre, els socialistes extremenys han de fer el seu procés coordinat amb els òrgans de direcció del PSOE. Però també el PP ha de fer la seva reflexió. Com deia, val la pena un avançament electoral per donar més volada a Vox? Realment pensen que aquest resultat els fa més fàcil governar aplicant el seu programa? Ja hem vist com els gasten els de Vox, van abandonar els governs de coalició i ara demanen coses que allunyen al PP del populars europeus del PPE negant el canvi climàtic (ja vam veure el PP desmarcant-se del PPE en la votació de l’agenda verda al Parlament europeu) o negant la violència masclista (El 2004 s’havia aprovat per unanimitat al Parlament espanyol una llei sobre «Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere» basat en tres pilars, prevenció, la protecció i recuperació de les víctimes i la persecució del delicte. Poc a poc, pas a pas, el PP s’ha anat desvinculant però ha estat amb els pactes amb Vox quan ha fet els passos més decisius en contra) i defensant una política trumpiana en el tema de la immigració que, cada cop més, identifica immigració i delinqüència, que deixa desprotegits els immigrants (que no tenen diners o no són famosos, per descomptat), que els nega un tracte com a persones, els degrada.

Ara sembla que només sigui possible l’enfrontament dreta-esquerra (només semblen possibles governs de PP amb Vox o de socialistes amb l’esquerra del socialisme) però si Europa funciona és per pactes de demòcrates que pensen en els ciutadans i fan política de projectes contra la confrontació. I això que voldria dir a Extremadura? Doncs pensar en que socialistes i populars pactessin un mínim de punts per assegurar la democràcia i que governés el PP (ja que és majoritari) vigilat pels socialistes que serien la força d’oposició constructiva que la situació reclama. Aleshores el PP no tindria necessitat de separar-se del PPE que governa Europa amb coalició amb socialistes i altres grups de centre i ecologistes. Potser començaríem a redreçar la situació de confrontació sense concessions que crec que està fent molt de mal a la democràcia i beneficiant a Vox. Ja sé que a les darreres eleccions extremenyes les van guanyar els socialistes i el PP va preferir pactar amb Vox per tenir el poder però el que feren els populars no implica que ara els socialistes hagin de fer el mateix, s’ha de saber què és lo millor i portar-ho a terme. Sembla que ni PP ni socialistes estan per aquest camí però no per això no deixaré de dir-ho.

I per acabar afegiré un comentari fet els dies anteriors a la publicació d’aquest article perquè diumenge passat «El Periodico» va publicar una entrevista molt interessant amb l’ex-president d’Extremadura Rodríguez Ibarra amb el contingut del qual m’identifico plenament. Potser som fruit de la transició en un temps en que els pactes era més apreciats. Com Ibarra sóc pessimista, ni el PP ni el PSOE estan pels pactes, volen la confrontació, si algú no hi posa remei tindrem un govern de PP i Vox a Extremadura.... o pitjor, unes altres eleccions on el PP busqui una majoria absoluta que veig molt complicada.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents