Les conferències a l'arxiu municipal

L’activitat cultural a Girona assoleix amb regularitat un nivell considerable. Queden en el record els temps que costava enormement programar activitat cultural i tenir una resposta satisfactòria de públic. Els esforços d’entitats i organismes per crear un clima i un ambient de cultura durant molts anys rebien una resposta escassa. Per sort podem dir que d’un temps cap aquí han quedat enrere aquells temps escassos i veiem com de forma reiterada s’omplen els teatres, les sales de concerts, l’Auditori, el teatre Municipal i les sales de conferències dels centres cívics i culturals. Sense anar més lluny podem evocar la darrere convocatòria de Temporada Alta que durant el darrer trimestre de 2025 ha programat 91 espectacles, amb 28 estrenes i 27 activitats complementàries, 144 funcions desplegades en 26 espais diferents i amb 52.993 espectadors de públic total del festival i una ocupació del 90,79%. Es tracta,sens dubte, d’un model d’èxit que enguany ha superat sense cap problema el repte del canvi de director. Passa el mateix amb la programació regular de l’Auditori i el Teatre Municipal.

L’activitat més continuada en el panorama de la programació cultural és la presentació de llibres, ja sigui en llibreries, casinos, centres culturals, centres cívics i auditoris institucionals. Hi ha dies que es programen dues i tres presentacions simultànies i podem acreditar que la mitjana dóna per a una presentació diària. Ara bé la constància i la insistència en les presentacions té una resposta variable i irregular. Hi ha presentacions que es desborden i omplen a vessar els locals mentre que n’hi ha d’altres que es fan amb un públic limitat que més d’una vegada podem comptar amb els dits de les dues mans. Les raons són múltiples; hi ha llibres i autors mediàtics que arrosseguen per ells mateixos un públic fidel, n’hi ha que els autors i els presentadors tenen un cercle mínim garantit que situa el públic al voltant de vint o vint-i-cinc persones, hi ha presentacions que es solapen i contraprogramen i hi ha esforços reiterats que reben només una compensació mínima de públic i no diguem ja de vendes. Els programadors però tenen clar que la insistència, la persistència, és un valor en ell mateix i que mai no es pot defallir; els fracassos relatius es compensen amb èxits esclatants a vegades del tot inesperats.

El terreny més dur, les dificultats màximes per a atraure públics, històricament corresponen a la programació de conferències. Si en les presentacions de llibres hem comentat que en alguns casos el públic no passava, encara ara, d’una desena en el cas de les conferències el passat ens parla de situacions semblants però el present ens recorda que fa ja un cert temps que s’ha superat la travessia del desert.

Les conferències que d’uns anys cap aquí programa l’Institut d’Estudis Gironins conduït pel professor Dr. Narcís Soler i Masferrer i el Dr. Pere Freixas i Camps, president i secretari respectivament, a la biblioteca pública Carles Rahola omplen sempre l’auditori Enric Mirambell. No només això sinó que ha calgut obrir inscripcions fins a cobrir l’aforament de la sala i aquest procés deixa sempre gent a fora. Les conferències de l’IEG s’omplen a vessar. Hi ha un públic fidel i tan és que es tracti de cicles sobre la història urbana de Girona, sobre l’arqueologia, sobre la historiografia, sobre la pedra de Girona, les conferències s’omplen.

Es podria pensar que aquest cas que esmento és l’excepció que confirma la regla i que les altres conferències que es programen fan sempre curt de públic. Resulta però que no i que des de fa vint anys també l’Arxiu Municipal de Girona, des de 2006, programa anualment un cicle de conferències; no hi fa res que s’hagi de pujar fins a l’Institut Vell ara seu del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Girona; hi ha un públic fidel que ha obligat a establir la inscripció prèvia per tal de gestionar els problemes d’aforament. L’any passat, el 2025, el cicle es va dedicar al proveïment de la ciutat. I fa dos anys, el cicle de 2024, es va dedicar a «Girona: Salut pública i ciutat, passat i present. Homenatge al doctor Josep Pascual i Prats». Al darrer trimestre de 2025 es va publicar el volum (el 19 de la col.lecció) corresponent a aquest cicle que va coordinar el professor de la UdG Joaquim M. Puigvert. Abordant la salut pública, les pestes i els hospitals, l’higienisme durant el segle XIX i el primer terç del XX, la grip de 1918, l’hospital Josep Trueta des de la seva creació com a residència de la seguretat Social Alvarez de Castro i una taula rodona sobre el rol de la dona en la salut pública.

Tots els volums comencen amb una panoràmica de les fonts arxivístiques i documentals sobre el tema en qüestió a càrrec sempre dels tècnics de l’Arxiu i principalment d’Anna Gironella i segueix el guió proposat pel coordinador o coordinadora del cicle al voltant de temes que abasten la guerra civil, l’exili, el govern de la ciutat, l’aigua, la fotografia, l’educació, la guerra del francès, la construcció de la ciutat, les elits en les diferents èpoques, les esglésies i els convents, els assalariats i els obrers.

Quan es publiqui el volum vint amb el conjunt de conferències del cicle coordinat per Rosa M. Gil, sobre proveïments i alimentació a la ciutat disposarem d’un recull i un repertori de fonts que en el seu conjunt ha anat configurant successivament un complement imprescindible dels diversos treballs de síntesi que s’han anat publicant sobre la Història de Girona.

Primer sota la batuta de Joan Boadas, fins fa poc arxiver i ara cronista de la ciutat, i ara la de Lluís Esteva Casellas podem dir que les Conferències a l’Arxiu i els successius volums que les apleguen són un element indispensable i la confirmació afegida de la superació de les etapes de penúria de públic per a les conferències que s’ofereixen a la ciutat. No sabem si era un problema d’oferta o de demanda. Ara sabem que el cercle virtuós entre oferta i demanda és el que garanteix l’èxit de les convocatòries.

Subscriu-te per seguir llegint