Nosaltres, els carolingis

Com que Nadal és una festa tan poc original que es celebra a tot el món, i el que és pitjor, fins i tot a Espanya, els catalans de debò han triat Sant Esteve com a signe identitari. El 26 de desembre ha sigut sempre festiu a Catalunya, a mi la meva àvia m’escalfava a la paella -no hi havia microones- els canelons que havien sobrat de Nadal i encara no n’he oblidat el sabor, però del que es tracta ara no és només de fer festa, sinó d’assenyalar que fer-ne ens fa diferents de la resta d’espanyols, diferents en el sentit de superiors, perquè sinó, no val la pena. Així, l’agenda del bon catalanet per Sant Esteve és aquesta: llevar-se tard, escriure a les xarxes que som carolingis, anar a comprar les postres a la confiteria de tota la vida, dinar canelons, mirar una estona TV3 tot fent la becaina, desplegar una estelada al Palau de la Música i anar a veure els pastorets. Ni un pas enrere!

Els més agosarats, entre reivindicació carolíngia i becaina davant de la tele, encara troben temps per escriure un «puta Espanya» a Twitter, esdevenint així autèntics soldats de la pàtria catalana, audaços segadors que no tenen la vida en estima i no dubten a arriscar-la a fi que les generacions futures puguin viure en llibertat. Hi ha qui considera els catalans pusil·lànimes i poc donats a accions intrèpides, però, si més no el dia de Sant Esteve, la rauxa d’aquest poble es mostra en tota la seva esplendor. Un veu per TV3 el concert de Sant Esteve al Palau de la Música i sap que, en el precís instant que l’orfeó entoni el Cant de la Senyera, unes quantes estelades seran desplegades al galliner davant la indiferència de la resta del públic, de les forces de seguretat i -si hem de fer cas de l’expressió de la seva cara- fins i tot dels mateixos que les enarboren. Tant li fa, és un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la republiqueta.

Ara sabem que tot aquest agosarament és producte de la nostra sang carolíngia, un fet que hem descobert fa poc però que ens marca com a poble. No és casual que el Vivales hagi adoptat el mateix monograma que Carlemany, un KRLS que -a banda de parlar per si sol de l’estat mental de qui l’utilitza, com si algú signés com a Napoleó o com a Juli Cèsar- ens entronca definitivament amb l’imperi carolingi. No hem d’oblidar que un dels reis carolingis més importants va ser Carles el Gras, i a la vista està que el seu descendent Vivales dedica ingents esforços i àpats a passar a la posteritat amb el mateix sobrenom. No és estrany que els catalans ens sentim identificats amb els carolingis, encara que el Gras original tingués la cort a Aquisgrà i no a Waterloo.

L’imperi carolingi va establir les bases del feudalisme, un sistema que als bons catalans els agradaria tornar. Als catalans ens agrada molt més ser manats que governats, ja que així no cal pensar gaire, de manera que un retorn al sistema econòmic i social de l’Edat Mitjana seria ideal, per això ha quallat la moda carolíngia. A més a més, una vegada establerts mentalment en l’any 800 D.C., cada vegada que els catalans parlin de l’any 1714, quedaran com a gent amb visió de futur en lloc de com uns pesats que viuen fora de la realitat, que és el que els passa ara.

I tot, perquè a algú, un dia, se li va acudir que fer festa per Sant Esteve demostra que Catalunya és carolíngia. No és que sigui una forma gaire científica de demostrar els orígens d’un poble, però a falta de res més, ho acceptem amb alegria. Establir les nostres arrels segons les festivitats que celebrem, s’estudiarà aviat a les facultats d’història més prestigioses. A Girona fem festa per Sant Narcís, el 29 d’octubre, això també ens atorga un estatus especial, ja que no es coneix cap altra regió espanyola ni europea que el commemori. Soc conscient que l’important és diferenciar-nos d’Espanya, i que per a això en fem prou amb un Sant Esteve qualsevol, però és que amb Sant Narcís ens diferenciem fins i tot de la resta del món, no hi ha color. Sant Narcís valida que els gironins pertanyem a una raça superior que menja xuixos i té la mosca com a mascota, superior fins i tot a la dels catalans, que al seu torn ja eren superiors a la resta del món perquè, com a bons carolingis, són ferotges: fan festa per Sant Esteve, diuen puta Espanya i mengen canelons.

Subscriu-te per seguir llegint