El vudú de cada any

Estrenem any, i a tots ens agafa aquesta dèria per fer, ni que sigui mentalment, llistes de propòsits. Coses que podem millorar, coses de les que hauríem de prescindir, coses que estaria bé posar-nos a fer d’una vegada. Després també hi ha qui fa llistes de desitjos, coses que o bé no depenen directament de nosaltres o bé són pràcticament impossibles.

Amb l’Ari ja fa anys ens vam inventar un passatemps que s’ha convertit en tradició: fem vudú. Agafem plastilina i creem ninotets, alguns amb forma humana, d’altres absolutament fantasiosos. Expressem un desig en veu alta i, si és una cosa bona, clavem una agulla blanca allà on considerem que cal. Si el que desitgem és dolent, clavem una agulla negra amb tanta mala llet com ens és possible.

Aquest ritual de vudú treu el millor i el pitjor de nosaltres, i és sorprenent i divertit observar què desitja cadascuna, en què coincidim, com fem aportacions als desitjos de l’altra (i com l’altra les rep amb entusiasme), i com varien, evolucionen o es mantenen els desitjos d’any en any.

Voleu exemples? Que quan l’organisme d’una persona creï la primera cèl·lula cancerosa, a aquesta persona les ungles se li tornin immediatament de color verd: així seria molt més fàcil atacar a temps la malaltia (i clavem una agulla blanca allà on la figureta tindria les ungles). O bé: que cada vegada que un polític digui una mentida, li agafi un mal de queixal insuportable. Agulla negra a la boca. Aquest desig l’hem anat repetint al llarg dels anys, amb variacions més o menys recaragolades, com ara que se li ompli la boca de cucs vius, que se li passegin paneroles per la cara o que, en lloc de la mentida, no pugui evitar dir tota la veritat.

No us penseu que només pensem en el bé de la humanitat: també vetllem pels nostres interessos i pels de la gent que tenim a prop. Des que vam començar a fer vudú hem expressat desitjos com ara que aquella companya de feina que tant ens amarga la jornada laboral trobi per fi una nòvia que la faci estar contenta i ens deixi tranquils als altres. Que ens trobem una maleta plena de documents importantíssims i que, com que som bones persones i la tornarem al seu propietari, ens recompensin amb un parell de milions d’euros a cada una. Que la Victòria sigui capaç de deixar per sempre la relació tòxica en la que porta massa temps immersa (i que no n’iniciï cap altra!). Que aquell jefe que és tan mala persona no pugui parar de fer pets pudents i sorollosos cada vegada que té una reunió. Que el nòvio de la suposada amiga que ens ha fotut l’estiu enlaire descobreixi que l’enganya cada vegada que surt de festa i la deixi just el dia abans del seu casament. Que ens ofereixin una feina que ens agradi molt, amb possibilitat de teletreballar sempre que vulguem, amb molts dies lliures i que ens permeti oblidar-nos de patir pels diners que tenim al banc. Que inventin un avió que faci el trajecte entre Catalunya i Austràlia en tres hores. Que les persones que estimem tinguin una vida bonica i una mort igual de bonica. Que sempre tinguem propòsits per complir i somnis per perseguir.

Subscriu-te per seguir llegint