Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

Estem jugant amb foc

Hi ha moments en la història d’un país en què callar és una traïció. I crec sincerament que ara som en un d’aquests moments. Perquè algú ho ha de dir: estem jugant amb foc, i ho estem fent amb una irresponsabilitat que fa feredat.

En les darreres setmanes hem vist moviments polítics i judicials que no són normals en una democràcia madura. S’estan prenent decisions que no s’expliquen, s’estan movent fils en despatxos que ningú ha votat i s’estan reobrint ferides que ja haurien d’estar cicatritzades. El pitjor de tot és que ningú dona la cara. Ni els qui governen ni els qui volen governar. Tots juguen a la tàctica, a la pressió, a la por, però ningú parla de país.

El resultat és un ambient tòxic, tensat, irrespirable. Un país que es fractura cada dia una mica més. Un Estat que, en lloc d’avançar, retrocedeix. I una ciutadania que només vol viure tranquil·la mentre des de dalt es juguen una partida que no és la nostra.

Això no va d’independència. Ni de socialistes o populars. Ni de dretes o esquerres. Va d’una cosa molt més bàsica: democràcia, respecte i seny. Quan la política es converteix en un camp de batalla entre poders ocults, quan el sistema judicial entra en guerra amb el govern, quan l’oposició prefereix incendiar-ho tot abans d’oferir alternatives… aleshores el país deixa d’avançar i comença a desfer-se. I mirem-ho com vulguem: això ja fa temps que passa.

Com a ciutadà, com a empresari i com a regidor, no puc fer veure que no ho veig. I tampoc penso callar. Perquè callar és ser còmplice del desordre, de la manipulació i de la por. I jo no he vingut a la política per ser còmplice de res. Hi soc per dir les coses tal com són, encara que incomodin. Estem jugant amb foc. I el foc, quan es deixa créixer, ho crema tot: la convivència, el respecte, el futur. Per això alço la veu. Perquè quan els que manen no tenen coratge, algú el necessita tenir.

I jo no tinc cap problema a dir-ho clar: Catalunya i Espanya necessiten menys soroll i més veritat, menys orgull i més responsabilitat. Aquest TCR no és un avís. És una alarma.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents