Una Girona que creix

A Girona ciutat, el canvi no es percep només a les estadístiques: es veu als carrers, als pàrquings, a les botigues. Hi ha molta més gent. El sector que més ho pateix és el trànsit. Fa uns anys, durant la setmana, diverses de les plantes del pàrquing Emili Grahit quedaven buides; avui, segons el dia, cal baixar fins al tercer subsòl per trobar un lloc. Trobar pàrquing a la mateixa zona, que abans sobrava a l’altra banda del parc Migdia, actualment és missió impossible. Ho és gairebé fins a arribar a la Clínica Girona. Creuar la ciutat en hora punta, des de Sant Narcís o Santa Eugènia, pot ser més ràpid a peu que en cotxe.

El 2024, la Unió Europea tenia més de 450 milions d’habitants, un 5 % més que el 2020. En aquest mateix període, Catalunya va créixer un 28 %; avui, els pronòstics apunten als 10 milions. Les ciutats catalanes creixen de manera alarmant i la política sembla anar sempre un pas enrere. Més aviat s’adapta als canvis amb corre-cuita que no pas preveient-los.

El creixement no es deu només a la migració. Els veïns ho confirmen: la popularitat de Girona a les xarxes socials ha portat una onada de visitants. Habitants de pobles propers, gent de Barcelona i de la resta d’Espanya, francesos que creuen la frontera. Passejar per la ciutat s’ha convertit en tot un atractiu turístic.

El creixement té avantatges evidents: més botigues, més feina, més benefici econòmic. Tenir un IKEA a la ciutat, en lloc d’haver d’anar a Barcelona, és una comoditat que molts celebren. Però també hi ha tota una gamma de grisos: els comerços locals que tanquen, l’augment de les persones sense sostre (mal endèmic de totes les grans ciutats), el trànsit que col·lapsa.

Davant d’aquest panorama, les solucions polítiques arriben tard o malament: noves places que bloquegen el trànsit, radars, carrils bici que estrenyen avingudes. Reformes polèmiques, com la del carrer de la Creu en època Madrenas, que va convertir un carrer cèntric en un coll d’ampolla. Amb l’arribada de l’IKEA, encara no s’han fet canvis que alleugin el trànsit, i la zona sembla condemnada a les retencions. Les polítiques d’atenció i suport a les persones sense sostre estan molt superades per la demanda real. No hi ha projectes que hagin solucionat el problema del tancament dels petits comerços.

Enfront d’un canvi d’aquesta magnitud, la política ha mancat de múscul i de visió de futur. Girona ha crescut, però la planificació, en moltes de les seves àrees, arrossega des de fa anys una important manca de reflexos.