Els Reis arriben abans d’hora

Mateix porter, mateixa defensa, mateix mig del camp i mateix davanter que l’any passat, però amb l’any nou, resultat diferent. El Girona FC va aconseguir ahir la segona victòria consecutiva a camp contrari i, curiosament, totes dues, en estadis on no havia guanyat encara mai a Primera Divisió. La d’ahir, segurament, especialment important i significativa. En primer lloc, pel potencial mostrat pel Mallorca a casa, on els d’Arrasate no havien perdut cap encontre des que van fer-ho en la primera jornada contra el Barça. I, per altra banda, per la importància del triomf, que després de divuit jornades treu els gironins del descens per primer cop en tot el campionat.

Segurament, el triomf és causat per allò que Míchel explicava al final de l’encontre a la sala de premsa: el seu equip va deixar de ser ahir un equip planer, i va tornar a guanyar duels amb una intensitat que no ha mostrat en molts partits d’aquesta primera volta. Fet el primer pas a Mallorca i evitat que un rival directe se n’anés en la classificació, ara toca el segon objectiu, que serà vèncer dissabte vinent l’Osasuna, superar-lo en la classificació i que siguin d’altres els que entrin en pànic.

Però Míchel també havia dit una cosa molt significativa el dia abans del partit: «Si surt gent, ha d’entrar gent nova», que és precisament el que no va succeir al final del mercat d’estiu amb les marxes de Krejci i Yangel Herrera.

Pensar que el triomf d’ahir cura tots els mals seria enganyar-se tant com creure que l’equip no calia que busqués substituts a les dues baixes esmentades. Reforçar-se bé en aquest mercat d’hivern continua sent tan important com ho era abans de disputar el partit de Son Moix. I més, amb la fatídica notícia inicial de la lesió d’Ounahi, que deixarà l’equip orfe bastants més dies que si només hagués jugat la Copa d’Àfrica.