El «big stick» de Trump

L’atac a Veneçuela perpetrat per l’administració Trump amb el segrest del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, és una violació flagrant del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides, una organització que juga un paper ben galdós en la seva missió de resoldre conflictes internacionals.

Malgrat el règim autoritari i corrupte de Nicolás Maduro, que governava sense tenir la legitimitat de les urnes, l’actuació dels Estats Units és un menyspreu a la sobirania del país.

Així, l’apel·lació del president nord-americà a la doctrina Monroe que imposa la primacia dels Estats Units sobre el continent americà és una constatació de l’imperialisme interminable. Aquella doctrina pretenia barrar el pas a les ingerències estrangeres, i en particular les europees, a l’hemisferi occidental, però no esmentava les ingerències que els Estats Units podrien exercir en els assumptes d’altres països americans, com així va succeir repetides vegades.

Ara bé, va ser el president estatunidenc Theodore Roosevelt (1858-1919) qui va sustentar una nova política internacional basada en una reinterpretació de la doctrina Monroe, que Trump ha adaptat a la conjuntura actual. En essència, és l’anomenada política del Big Stick (gran garrot) que consisteix en la defensa dels interessos dels Estats Units per damunt de tot, que la força és la font del dret i és el que importa per imposar-la, agradi o no, a la resta del món.

En la intervenció a Veneçuela és clar que un dels objectius centrals de la Casa Blanca és aprofitar-se de les reserves de petroli del país. Sense embuts, Trump va afirmar que: «Farem que les nostres companyies petrolieres, les més grans del món, entrin, inverteixin milers de milions, reparin la infraestructura molt deteriorada i comencin a generar diners per al país».

De totes maneres, el petroli, altres recursos naturals i la lluita contra el narcotràfic, que Trump s’ha tret de la màniga per justificar l’augment de forces militars a la zona, només serien alguns elements d’una operació de més envergadura destinada a reafirmar l’hegemonia dels Estats Units a l’Amèrica Llatina i frenar l’expansió de Xina i Rússia. Això implicaria desestabilitzar altres països contraris a la política trumpista com Cuba, Nicaragua o Colòmbia.

Per tant, es tractaria de controlar el pati del darrera de l’imperi nord-americà per recuperar el lideratge i garantir que cap potència rival posi els peus a l’hemisferi occidental. Un objectiu ambiciós només a l’abast d’un megalòman com és l’inquilí de la Casa Blanca.

Tot plegat estaria en la línia de reforçar la imatge d’un Donald Trump victoriós davant les properes eleccions de mig mandat presidencial del més de novembre.

Subscriu-te per seguir llegint