La doctrina Donroe reconfigura l’ordre internacional

La notícia de la captura del president veneçolà Nicolás Maduro en una operació llampec de les forces d’intel·ligència americanes el proppassat dissabte va il·lustrar a la comunitat internacional en allò que confirmava el president Trump. La roda de premsa a la seva finca de Florida passarà a la història com el document gràfic més representatiu del monumental menyspreu a l’ordre liberal i democràtic de postguerra: torna la doctrina Monroe, ara Donroe, perquè el protagonista és Donald Trump.

La cadena de reaccions no es va fer esperar, amb celebracions per part dels seus aliats a la regió, com són Javier Milei o Nayib Bukele, i la denúncia de violacions flagrants del dret internacional per part d’altres mandataris com el brasiler Lula da Silva o el xilè Gabriel Boric. A nivell de política interna, Alexandria Ocasio-Cortez, congressista demòcrata i una de les veus més potents actualment dins del corrent més progressista, qualificava els fets com la necessitat de Trump de distreure l’opinió pública. Qüestionava la justificació del narcotràfic, tot fent palès que el mes passat Trump va aprovar l’indult a un dels narcotraficants més destacables del món com és l’hondureny Juan Orlando Hernández, la qual cosa deixa ben palès que al president només el mouen interessos personals.

La societat veneçolana fa molts anys que mereix un règim que respecti les seves llibertats, la dignitat i la democràcia. Moltes de les celebracions matinals es van oblidar del que guia la política exterior trumpista, que no és res més que l’interès personal del seu protagonista, qui vol tornar a convertir als Estats Units en la potència imperialista a qui ningú s’atreveix a qüestionar per por d’ingerències.

Dic això perquè la roda de premsa de la mateixa tarda va fer palès el menyspreu del mandatari cap a qui ha liderat l’oposició, la guanyadora del Nobel de la Pau Maria Corina Machado, l’esperança de la diàspora veneçolana i també la seva dama de ferro, a qui ara se li presenta una situació certament complicada.

Trump no té cap interès amb la democràcia veneçolana. Només vol administrar els recursos del país i els beneficis que aquests poden oferir-li al capital americà. El president s’ha cansat de finançar projectes que després resulten beneficiosos per països emergents que avui ja li poden fer la competència de manera directa, i és per això que farà el que calgui amb Amèrica Llatina per a seguir establert com l’hegèmon de l’ordre internacional. Maria Corina Machado no té «el suport ni el respecte» del seu país per governar, van ser les seves paraules. Els que hem seguit de prop el conflicte sabem la bufetada que representen aquestes paraules, probablement perquè l’egolatria de Trump no pairà mai que fos ella qui obtingués el Nobel.

I què fem com a europeus davant d’aquests fets que suposen una amenaça més a l’ordre internacional liberal que ja no defensa ningú més que nosaltres? De primer, claredat en el diagnòstic i la retòrica. El món es regeix cada cop més per la força i cal capacitat d’adaptació al canvi, atès que tenim valors a defensar. Així doncs, no podem continuar essent els observadors impotents de la desintegració de l’ordre internacional mentre som els únics que respectem la Carta de Nacions Unides. Cal que les nostres democràcies recuperin la força necessària per a poder operar amb una autonomia estratègica que no ens obligui a dependre de cap potència externa. Trump ho té molt clar i així ens ho fa saber a la recentment publicada «Estratègia de Seguretat»: Europa ja no és la principal aliada dels nord americans, i som ara nosaltres els que hem de comprendre el missatge per poder alçar el nostre continent de nou amb acció decidida i defensa comuna.

L’any 2026 serà decisiu per l’ordre internacional, atès que servirà per saber si ens queda alguna cosa per a defensar o si ja només podem continuar observant el declivi. Tinc esperança en què el projecte europeu pugui emergir de nou adaptat a la nova conjuntura, però el repte és majúscul i només amb ciutadania crítica i activa podrem aconseguir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint