40 paraules per explicar el 40

No aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova, diu la dita, i un servidor l’últim dia de l’any vaig anar a dormir, igual que la majoria dels lectors del Diari de Girona, havent aprés una paraula poc coneguda, el cinemòmetre, i què és un cinemòmetre s’explica en la notícia titular de la qual resa de la següent manera, «Girona no apujarà a 40Km/h el radar de Pedret, que ja porta 7.300 multes», un cinemòmetre –que ja he incorporat en el meu modest lèxic– és un aparell que s’utilitza per determinar la velocitat dels vehicles que circulen per la via pública, i que fa les funcions de radar, però no és exactament un radar, mentre aquest funciona amb ones de ràdio, el nostre cinemòmetre ho fa amb làser infraroig, i a partir d’ara si voleu parlar amb propietat i contribuir al bon ús del català, haureu de dir, compte amb el cinemòmetre!, i arribats a aquest punt m’agradaria introduir una esmena, els quatre cinemòmetres de la ciutat de Girona més que funcions de radar el que fan són funcions de caixa registradora, posar el límit de velocitat a 30 km/h, que és anar a pas de puça, si una funció té és fer calaix, els vianants que deambulen prop d’un cinemòmetre escolten un cling cada vegada que un vehicle s’excedeix en la velocitat, quina culpa tenim els gironins que l’ajuntament no arribi a finals de mes!, i no estic dient que no s’hagi de regular la velocitat en els nostres carrers, o que la velocitat dels vehicles en circumstàncies puntuals com en les entrades i sortides d’una escola s’hagi de reduir a 20 km/h.

Es dirà que reduir la velocitat dels vehicles pels nostres carrers augmenta la seguretat dels vianants, sí, cert, sempre i quan, es redueixi una velocitat excessiva, anar per un carrer amb visibilitat i ben senyalitzat a 40 o 50 km/h no és velocitat excessiva, i si tant preocupa la seguretat, com és que, per exemple, al barri de Montjuïc que s’hi accedeix per un carrer ple de corbes que el converteix en un circuit ideal per conductors kamikazes de vehicles, de motos, d’autobusos, de camionetes de repartiment, de patinets, no s’ha instal·lat ni un cinemòmetre? Uns dies abans de final d’any el Diari de Girona publicava un article de l’alcalde Lluc Salellas, «25 paraules per explicar el 25», on desgrana les fites aconseguides durant el seu mandat en l’any que deixem enrere, unes fites que en realitat són un brindis al sol, la majoria són projectes aprovats en un ple, però que es troben en fase d’arremangar-se i posar-s’hi, sense que es pugui saber una vegada acabats, si és que acaben, com lluiran i si funcionaran, això sí, el senyor alcalde ens comunica que s’ha aprovat l’agermanament amb la vila mallorquina de Manacor i que ens hem solidaritzat amb Palestina, i ben aviat, aventuro, amb Veneçuela, un altruisme que sens dubte ens honora, i per acabar brinda perquè el 2026 tinguem una ciutat plena de vida i un país lliure i just. Com, senyor alcalde es pot tenir una ciutat plena de vida i alhora una ciutat lamentablement bruta, i enfosquida?, i com un servidor pel que fa a la llibertat soc més de Josep Pla, que no li agradava fer volar coloms, quan deia que la llibertat es troba a la butxaca, i pel que fa al futur de la nostra ciutat recordo la llei de Murphy que diu «qualsevol cosa que comença malament acabarà pitjor», i no puc evitar imaginar-me d’aquí a uns anys llegir en el Diari de Girona l’article de Cap d’Any de Lluc Salellas, «40 paraules per explicar el 40», i els gironins amb les butxaques i la llibertat escurades per obra i gràcia dels centenars de cinemòmetres repartits per la ciutat, i una salut deteriorada per culpa de les emanacions pestilents d’una ciutat insalubre.

Subscriu-te per seguir llegint