El 2026 que ens espera

No és que vulgui pecar d’excessiu pessimisme, però déu-n’hi-do com hem començat el 2026: l’incendi que s’ha cobrat més de 40 vides a Suïssa, l’arrest de Nicolás Maduro per part de Donald Trump, l’amenaça del mandatari nord-americà sobre Groenlàndia, una persona sense sostre morta per fred a Badalona sense que a l’Ajuntament de Garcia Albiol sembli importar-li, la família valenciana morta en el naufragi d’Indonèsia...  Per molt que ens vulguem impregnar de bons desitjos, ara mateix costa pensar que el 2026 pugui ser gaire millor que el 2025. Això sí, encara queden 358 dies per intentar-ho remuntar. Alguns mitjans, com la BBC o El País, han publicat recentment llistes amb motius per a l’optimisme, la majoria relacionats amb els avenços en salut i educació arreu del món. Benvinguts siguin.

A Girona, l’any comença amb una millora dels sous i pensions i la previsió que la inflació comenci a normalitzar-se, tot i que l’habitatge en continuarà essent l’excepció. Un altre motiu d’alegria per a l’inici d’any gironí és la bona afluència que hi ha hagut al Pirineu gràcies a les nevades, després que el canvi climàtic hagi situat durant els darrers anys l’esquí a la corda fluixa. Veurem com va la resta de la temporada. També seguirem pendents de com evoluciona el sector de les renovables, que des de fa anys és un «sí però no» a casa nostra; veurem fins on arriba la IA i les conseqüències que això té en la nostra vida diària (i laboral) i serem testimonis de com els partits comencen l’aferrissada carrera cap a les municipals de 2027. Vagi com vagi el 2026, no segur que estarem entretinguts.

Subscriu-te per seguir llegint